ACTA NÚMERO 13

Secretaria: Josep Lluís Marrugat Viña	Responsable reunió: Alba Jansà
Dia: 10/01/2012 Lloc: URV. Edifici Central. Aula C207 Durada de la reunió: 2h	Participants: Alba Jansà Olive, Lídia Masip Pons, Alba Lendines Poy, Josep Lluís Marrugat Viña
Excusats: -------------
Ordre del dia:- Posada en comú de les dades extretes de les diferents lectures. - Desenvolupament del projecte del grup
Desenvolupament de cada ordre del dia: Sorgeix un dilema en el punt de vista del projecte, triar un concepte concret o seguir amb el projecte inicial. Es segueix desenvolupant el projecte. Hem acordat que el nostre projecte quedarà emmarcat en al franja d'edat dels 16 als 21 anys. Hem establert les linies clau de l'anàlisi de la demanda i la justificació d'aquest.
Acords/tasques i responsables: Reconeixer els punts joves actuals. Definir els següents conceptes: Fracas Escolar Èxit Importancia de la fomració permanent Reinserció Adolecent i Jove Analitzar tots els itineraris que trobem en el sistema educatiu Establir punt claus del marc teòric. S'acorda quedar per avui mateix a la tarde per anar al PIJ.
Reflexions (sobre el treball en equip o d’altres consideracions remarcables):

TAULA RODONA

Els reptes de l'educació en la modernitat líquida

Claus per al canvi del professorat.

Millorar el tipus de formació. Assessorar per no deixar-nos portar per una societat on dia a dia t'estira a comprar i a ser víctima del consumisme.

Millorar l'autonomia.

Destecar la gran importància que rep l'assessor.

Claus per al canvi dels centres educatius

Involucrar a tota la comunitat amb la finalitat de transmetre una educació forta i que duri tota la vida per evitar la ignorància i la hipocresia que ens porta a ser simples titelles d'aquesta societat de consum.

Quina és la societat/el món on s’insereix l’assessorament?

Tothom pot ser assessorat. El més important és detectar aquesta necessitat. Una societat en que el consum és clau i on no ens hauríem de deixar portar per la societat.

En quines condicions es desenvolupa actualment la formació, l’assessorament, etc. per al canvi educatiu?

L'autor a partir d'aquesta obra, pretén transmetre i donar a conèixer la gran importància que representa el fet de ser educat al llarg de tota la vida, ser educat amb uns valors. Una educació que no només es basi en aprendre a llegir i escriure sinó saber anar més enllà aprenent a créixer dia a dia com a persona.

Claus dels processos d’assessorament per a aportar canvis en el desenvolupament professional del professorat.

Conèixer qualsevol necessitat possible així com poder previndre-le's.

Omplir l'educació de valors.

Claus dels processos d'assessorant per a aportar canvis en els centres educatius.

Conèixer bé les necessitats.

Cal un treball conjunt. No només l'assessor a de produir aquests canvis sinó que tota la mateixa família ha de tenir els mateixos ideals.

Alba Jansà.

TAULA RODONA (Alba Lendines)

LA MILLORA ESCOLAR, L’ASSESSORAMENT I LA FORMACIÓ EN CONTEXTOS DE POSTMODERNITAT

Basant-me en l’obra de Fullan y Hergraves (1991), respondré les preguntes que es plantegen a continuació per a la taula rodona.

- Reptes actuals dels centres educatius per a cooperar en construir societats més democràtiques.

• Responsabilitat social i col·lectiva (tota la societat s’ha d’implicar en l’educació ja que aquesta és un assumpte públic).
• Les millores docents impliquen la creació de millors escoles.
• Pal·liar l’obstaculització de l’administració (protocols complicats, papers...).
• Augment de l’autonomia de centres.
• Millora de la formació de tots els agents implicats ens els processos d’ensenyament – aprenentatge.
• Adaptació efectiva als nous temps i a les noves necessitats educatives. Això implica un canvi conceptual que va des de la distribució de les classes fins al paper del professor a l’aula. Afrontar el canvi de forma efectiva.
• Excés d’expectatives i solucions fragmentàries. Les innovacions no sempre són garantia de solució.
• Col·laboració docent. Treball en equip i interdisciplinarietat (treballar junts i en comptes de fer front als problemes de forma individual).

- Claus per al canvi del professorat.

• Major autonomia i responsabilitat docent.
• Nou concepte: professionalitat interactiva que pretén potenciar la cultura de col·laboració i compromís tant de docents com de polítics.
• Eliminar la sobrecàrrega docent. S’han intensificat les expectatives de l’educació escolar i això fa que es les obligacions docents quedin difuses. Els canvis socials i el sorgiment de noves necessitats els mestres adquireixen noves responsabilitats relacionades amb el treball social.
• Evitar l’aïllament. L’individualisme i l’aïllament de tots els membres de la comunitat educativa pot dificultar la implantació d’innovacions i canvis en l’ensenyament. L’escola no l’ha de promoure.
• Tenir presents els perills del pensament de grup. La capacitat de pensar i treballar amb independència és essencial. El canvi i el desenvolupament del docent estan íntimament relacionats amb el seu desenvolupament total. La interacció és un estímul fonamental però no la solució absoluta (p. 29).
• No desaprofitar competències i capacitats docents. Afavorir el treball col·laboratiu i aprendre dels altres. No afavorir la cultura de la infrautilització i infravaloració entre docents.
• No minimitzar les funcions del docent i afavorir el seu lideratge dintre i fora de l’aula.
• Millorar la formació docent.
• Augmentar la motivació tenint present la opinió dels docents a l’hora de plantejar els canvis
• Assessoria, consultoria i lideratge curricular.
• Professors totals. No només s’han de perfeccionar les destreses tècniques dels docents (parcialitat) sinó també altres aspectes de desenvolupament personal com: els propòsits dels professors (influència), els professors com a persones, la contextualització del món real en el que treballen i la cultura de l’ensenyament, posant especial atenció a les relacions amb els companys.

- Claus per al canvi dels centres educatius.

Els autors introdueixen el concepte d’escola total, el qual implica reflexionar sobre quines comunitats educatives són les més adients per a el desenvolupament dels professors i el perfeccionament de les escoles “S’ha de lluitar per a que les escoles siguin positives per disseny i no negatives des del principi” (p.63).

L’escola ha de ser capaç d’estimular i desenvolupar també als professors perquè a través d’aquestos s’estimularà als alumnes. Per aquest motiu cal establir cultures escolar tant individualistes com col·lectives fent que cap de les dues sigui excloent de l’altra ja que, per a tenir bones xarxes de col·laboració educativa cal prèviament tenir persones que individualment siguin capaces d’aportar grans coses al grup.

- Quina és la societat/el món on s’insereix l’assessorament?

Els autors plantegen l’assessorament com a una de les propostes de millora educativa i com a un dels aspectes fonamentals que fins ara no s’ha tingut gaire presents. En aquest cas, inserir l’assessorament és més una qüestió de cultura educativa. Així, aquest es veuria afavorit amb un canvi de perspectiva respecte a qui educa, per a què eduquem i quina és la millor forma de fer-ho per a que tothom es pugui sentir realitzat i satisfet.

- En quines condicions es desenvolupa actualment la formació, l’assessorament, etc. per al canvi educatiu?

Respecte a aquestes qüestions proposades a la resposta anterior, els autors plantegen la responsabilitat social (tenint present que l’educació és responsabilitat de tothom), la formació efectiva (tant dels docents com dels aprenents, buscant un sentit i una utilitat a allò que s’aprèn per a poder repercutir positivament, atorgant responsabilitats individuals a tot aquest procés) i la col·laboració global (cal eliminar les barreres de la competitivitat i pressió individuals per a donar pas a la col·laboració a través de les aportacions individuals tant internes com externes).

- Claus dels processos d’assessorament per a aportar canvis en el desenvolupament professional del professorat.

El llibre gira entorn dels professors definit la seva tasca com a clau en tot el procés educatiu formal i criticant el fet que, en moltes ocasions no se’ls hagi tingut en compte o se’ls hagi mal interpretat. Aquestes són algunes de les premisses que els dos autors exposen al llibre com a punts claus a nivell docent per a poder establir canvis profunds en el Sistema Educatiu.

• Els individus i els petits grups de professors han de crear l’escola i la cultura professional que volen.
• Fomentar l’auto descobriment a tots els nivells, tant el professional com el personal (concepte de professors totals esmentat anteriorment).
• Practicar la reflexió de l’acció educativa i sobre aquesta.
• Desenvolupar formes de pensar que impliquin riscos, implicació i responsabilitat.
• Fomentar la confiança tant en els processos com en les persones.
• Fomentar el treball col·laboratiu, tot respectant i apreciant els altres.
• Redefinir les pròpies funcions per a anar més enllà dels contextos de l’aula.
• Donar i rebre suport directiu per a desenvolupar una professionalitat interactiva (concepte que promou el compromís educatiu i la col·laboració de tothom).
• Comprometre’s a nivell individual amb el perfeccionament continu i la formació permanent.
• Supervisar i enfortir la connexió entre el propi desenvolupament i el desenvolupament dels estudiants.

- Claus dels processos d’assessorament per a aportar canvis en els centres educatius.

• Tant en aquesta pregunta com en l’anterior, cal insistir amb el fet que, tal com plantegen els autors, es disposa de gran quantitat de recursos i estratègies per a millorar però totes fracassaran si no acaben convertint-se en noves formes de pensar i actuar que s’imposin a la vida quotidiana de les escoles.
• Un altre aspecte fonamental és el fet d’evitar la estandardització de solucions a tots els problemes que sorgeixen.
• Cal també tenir una visió més global dels canvis i les innovacions que es van plantejant. Si aquestes s’aborden per separat, difícilment podrem trobar les connexions i el sentit real i global de les mateixes.
• També és important dipositar més confiança i assumir més riscos sobre tots els processos de selecció, promoció i desenvolupament.
• Cal promoure una major interacció i un treball en xarxa
• Cal tornar els continguts curriculars als centres i donar-los major autonomia.
• Es fa necessari tenir la capacitat d’avaluar i detectar quins són els punts forts i febles i quina és la millor forma d’afrontar-los.
• Cal una implicació de tota la comunitat educativa.

Bibliografia:

FULLAN, M. y HARGREAVES, A. (1997). ¿Hay algo por lo que valga la pena luchar en la escuela?. Sevilla: Publicaciones MCEP

TAULA RODONA

TAULA RODONA  

Qüestions a debatre:

-          Reptes actuals dels centres educatius per a cooperar en construir societats més democràtiques.

Un dels reptes actuals de la societat és el canvi de concepció de la cultura. Ja no vivim en una societat on hi predomina una única cultura, si no que en conviuen moltes. És per això que crec que un dels reptes actuals dels centres educatius, per a cooperar en construir una societat més democràtica, és canviar la visió d’una sola finalitat amb uns únics objectius globals, per  varies finalitats amb objectius per a cada grup o cultura comunitària. De canviar la mentalitat, el comportament i valors per la pluralitat d’aquestes com també les diverses activitats i codis de conducta.

-          Claus per al canvi del professorat.

Una de les claus per al canvi del professorat que crec essencial és que tots ells han de creure en el projecte del centre; és a dir,  tots els membre han de compatir la cultura que aquest estipula en ell. Haurien de ser tots coherents i compatibles amb aquets projecte. Aquests haurien de realitzar accions on hi quedaria implícita la ideologia del centre.

-          Claus per al canvi dels centres educatius.

En el llibre que he llegit, trobem que un dels canvis més significatius que han realitzat les empreses durant aquest anys es el canvi cultural. M’ha sorprès la comparació que puc fer entre el plantejament que em fa el llibre, i els centres educatius que jo  conec.

El llibre ens diu que en un primer moment, en els anys 40, es va donar molta importància a les relacions humanes de les organitzacions i l’entrenament dels líders, el qual anomenaven “illes culturals”. En els anys 50, es centraren en la direcció d’objectius i el treball en grups, es a dir, “ sistemes”. Més endavant, en els anys 60,  es centraren en els aspectes  organitzacionals; en els 70 en les estratègies corporatives i en els 80 en la “cultura organitzacional”.

Aquest últim concepte, “cultura organitzacional” ,ja sorgí durant els anys 20, i ja es feia molt d’incís en les normes, els sentiments i els valors dels grups que componen una organització i la repercussió que tot això comporta. És en aquest últim tram on hi trobo la clau del canvi dels centres educatiu. Crec que actualment, les famílies donen poca importància al Projecte de centre, tot i ser en aquest on es defineixen tots els termes anomenats anteriorment. És aquest el punt clau que haurien de canviar els centres educatius. Haurien de facilitar l’accés al projecte de centre, que aquest estigués realitzat per poder dur a terme una lectura fàcil i entenedora, per tal de que les famílies puguin reconèixer quins son els valors i les metodologies d’aquest.

-          Quina és la societat/el món on s’insereix l’assessorament?

Crec que l’assessorament s’insereix en tota societat, però sempre s’ha de tindre en compte quina és la cultura d’aquesta com també la cultura com a fenomen social, ja que aquesta te un “acord” que regeix de quina manera s’ha de comportar un, en una situació o en una altra. Com podem trobar al llibre, la cultura regeix un model de vida i segurament ser+à aquesta, la cultura, la que ens delimitarà de quina manera s’insereix l’assessorament en cada una de les societats existents. La cultura es una producte social i per això crec que depenen l’una de l’altre i les dues son decisives en la inserció de l’assessorament.

-          En quines condicions es desenvolupa actualment la formació, l’assessorament, etc. per al canvi educatiu? 

-          Claus dels processos d’assessorament per a aportar canvis en el desenvolupament professional del professorat, i Claus dels processos d’assessorament per a aportar canvis en els centres educatius.

Crec que no puc establir quines son les claus per als processos d’assessorament a partir de la lectura del llibre, però és cert que podria establir una petita comparació. Un professional és com un iceberg, on  en la base d’aquest, la que queda més profunda i amagada per l’aigua del oceà, hi trobem les creences; és a dir la cultura, i segurament és aquest la que dona seguretat interna al professional.

En la part intermèdia del iceberg hi trobem els valors, a vegades submergits en les aigües, però no tant profunds. Allò que és importat pels professionals, les idees, els criteris, entre d’altres.

I finalment els “ artefactes culturals” els que venen establerts de manera externa, els quals no ens permeten descodificar la resta.

He establert aquesta petita comparació per que diria que defineix el procés que hem de dur a terme per poder realitzar un bon assessorament a professionals; i per tant, que sigui un assessorament que aportí canvis en el desenvolupament de els tasques.

TAULA RODONA (JOSEP LLUÍS)

Reptes actuals dels centres educatius per a cooperar en construir societats més democràtiques.

• Claus per al canvi del professorat.
• Canvi en el sistema educatiu
• Major suport per part de la societat
• Millora del sistema de selecció dels futurs professors.
• Claus per al canvi dels centres educatius. 
• Major relació entre escola i famílies
• Inclusió de les famílies en la formació dels alumnes
• Major formació dels docents, no en coneixements, en competències, que els docents sàpiguin transmetre.
• Quina és la societat/el món on s’insereix l’assessorament?
• En tots els estaments de la societat s'hi pot inserir un assessorament, només s'ha d'acceptar la necessitat del mateix.
• En quines condicions es desenvolupa actualment la formació, l’assessorament, etc. per al canvi educatiu?  (Tot i no entendre massa bé la pregunta, procurarem una resposta)
• Avui dia, a l'estat Espanyol, podem dir que la formació de docents està donant tombs sense un rumb definit, cada cop que es canvia de govern canvia en algun sentit el sistema educatiu i això no només afecta als docents que desenvolupen la seva tasca, afecta també als estudiants universitaris.
• Els diferents assessors (per donar-los un nom) del president del govern i/o el ministre d'educació, cultura i esport, en un principi els ajudaran a escollir un nou sistema educatiu (com aquell qui canvia de sistema operatiu del pc), aviam com ho fan...
• Claus dels processos d’assessorament per a aportar canvis en el desenvolupament professional del professorat.
• Detectar les necessitats reals i futures, tant dels docents, famílies i alumnes.
• Detectar les mancances del sistema educatiu actual
• Treballar colze amb colze amb el docents, fent-los part del canvi, no l'objecte a canviar.
• Claus dels processos d'assessorant per a aportar canvis en els centres educatius. 
• Detectar les necessitats reals i futures, tant dels docents, famílies i alumnes.
• Detectar les mancances del sistema educatiu actual respecte als centres educatius.
• Detectar les potencialitats de cada centre per tal d'extreure'n el màxim partit.

Podríem dir que aquest és un resum del que he extret del llibre. Possiblement he resumit força els punts ja que els he associat amb els conceptes més bàsics i des del meu punt de vista, més importants.