L'orientació a França i Bèlgica.

La orientació a França.

· A França la orientació professional sorgeix el 1922.

· El 1928 es va crear el INETOP ( Institut National d’Étude du Travail et d’Orientation Professionnelle) que es preocupava de la formació d’aquests orientadors.

· No és fins la dècada dels 30 que els serveis d’orientació professional s’incrementen i es perfeccionen els seus mètodes i els processos de formació dels professionals.

Piaget afirma aquest fet.

Amb la reforma escolar de 1959 l’orientació passa a ser clau en les reestructuracions educatives.

Els professors seran els principals protagonistes de la orientació (observen l’evolució dels nens, les seves situacions, etc) i només reclamen l’ajuda de l’orientador quan necessiten informació professional o d’estudis.

A partir de la Reforma de 1970 l’orientació es fa clarament present en l’àmbit escolar.

Tradicionalment en aquest país s’han ofert dos tipus d’orientació:

1) Orientació ocupacional que depèn de l’agencia Nacional de treball en la que es realitzen tasques d’informació i intermediació laboral.

2) Orientació escolar i professional, que depenen del Ministeri d’Educació.

Al final de la dècada dels anys 80, aquest suport es trobava estructurat en diferent serveis d’orientació com ara: el grup d’ajuda psicopedagògica, el centre d’informació i orientació, el centre mèdic-psicopedagògic, i el centre de documentació i informació, tenint en compte que el seu objectiu prioritari és lluitar contra la desigualtat d’oportunitats i l’ajuda dels més necessitats.

En general l’orientació dependent del Ministeri d’Educació persegueix:

1) Respondre a les necessitats d’un sistema educatiu de masses intentant que l’orientació sigui continua i extensiva.

2) Dissenyar el treball dels orientadors en el marc d’una estreta cooperació amb els docents.

La orientació a Bèlgica.

· A Bèlgica des del 1912 fins 1936 els serveis d’orientació porten a terme tasques d’orientació professional.

· El 1937 apareixen els centres psico-mèdics-socials, els quals les seves funcions són:

1) Relació pares-fills

2) professor-alumnes

3) Relació professor-pares

4) Relació orientador-alumnes.

S’ofereix una orientació personal-escolar de caràcter continu i preventiu.

En el moment present l’oferta d’orientació pot ser tant pública com privada. Aquest és el cas dels centres psico-mèdic-socials. Aquest servei es centra en l’ajuda psicològica individualitzada i està dirigit en alumnes en edats de 3 a 21 anys.

Les oficines d’orientació escolar i professional realitzen funcions d’orientació d’estudis, professional, recerca de treball i treballen en connexió amb els serveis de treball, la oficina Nacional d’Ocupació i el secretariat d’aprenentatge. Al professorat se l’implica en la informació d’estudis i professional del seu alumnat.

Per altra banda, existeixen els centres d’orientació Universitària, que estan dirigits als joves entre 18-25 anys per realitzar amb ells tasques d’assessorament individual, informació professional i ocupacional, etc.