ACTA NUMERO 21

Secretari/a: Lídia Masip i Pons	Responsable reunió: Alba Lendines Poy
Dia: 27/1/2011 Lloc: URV, Aula Durada de la reunió: 3.30h.	Participants: Alba Jansa Olive, Lídia Masip i Pons, Alba Lendines Poy, Josep Lluís Marrugat Viña
Excusats:
Ordre del dia: Repassar la bibliografia. Revisar els apartats conjuntament realitzats fins al moment, per poder enviar-li a Pilar Iranzo Continuar amb els conceptes del marc teòric 1.
Desenvolupament: 1.      Hem repassat la bibliografia i hem estructurat aquesta de manera definitiva pel treball. Ha sigut una feina dificultosa i costosa de temps però estem satisfets del treball realitzat fins al moment 2.      Hem iniciat la revisió dels apartats, però hem d’ajornat el fet d’enviar-li els apartats a la pilar iranzo a demà dissabte. 3.      Hem continuat amb el marc teòric, però no l’hem finalitzat.
Acords i responsables: -           Seguir treballant en els punts establerts.
Reflexions (sobre el treball en equip o d’altres consideracions remarcables): Una sessió molt productiva, hem finalitzat alguns punts i només ens queda revisar-los demà per poder-los enviar.

ACTA NÚMERO 18

Secretari/a: Alba Jansà	Responsable reunió: Lídia Masip
Dia: 18/01/2012 Lloc: URV. Biblioteca Durada de la reunió: 3h30	Participants: Alba Jansà Olive, Lídia Masip Pons, Alba Lendines Poy, Josep Lluís Marrugat Viña
Excusats: -------------
Ordre del dia: Revisar el contingut del bloc.
Desenvolupament: Tots plegats ens centrem en el bloc. Revisem el tipus de format i el contingut. Que estigui tot ben redactat ( sobretot les actes) amb la mateixa lletra i de la mateixa mida.
Acords i responsables: Hem quedat pel proper divendres dia 20. Hi ha d'estar acabat tot l'anàlisi institucional i de la demanda.
Reflexions (sobre el treball en equip o d’altres consideracions remarcables): Un aspecte a remarcar d'avui és que no hi ha hagut cap de nosaltres que no hagi arribat tard. Per les properes quedades hem d'intentar arribar tots a l'hora establerta.

ACTA NÚMERO 17

Secretari/a: Lídia Masip	Responsable reunió: Alba Lendines
Dia: 17/01/2012 Lloc: URV. Aula 207 Durada de la reunió: 3h30	Participants: Alba Jansà Olive, Lídia Masip Pons, Alba Lendines Poy, Josep
Excusats: Lluís Marrugat Viña
Ordre del dia: Taula rodona, posada en comú dels llibres Treball en projectes - Mostrar a Pilar Iranzo tot el que hem realitzat fins al moment. - Comentar-li si li agradava la linia que seguim fins al moment - Revisió de la Introducció
Desenvolupament: Només començar la sessió hem realitzat el debat a nivell de grup-classe. Hem tingut la oportunitat que participes l’Ana, una professional Argentina. Ha vingut de manera inesperada per a nosaltres, però ha estat una grata sorpresa. Les seves aportacions han sigut decisives pel que fa a la continuïtat del debat, ens ha marcat el camí a seguir en el nostre debat i segurament, també ens ha influenciat en molt del vocabulari que hem utilitzat, un cop ella ha fet la seva aportació. Seguidament hem realitzat treball en projectes, hem mostrat a la Pilar tot el que hem realitzat respecte l’anàlisi institucional. La resposta per part seva ha estat positiva. Li ha agradat l’estructura que hem dut a terme per realitzar aquest bloc. Un cop ella ha seguit amb la resta de projectes, hem pogut realitzar una revisió de la Introducció; pel que fa al seu format, faltes d’ortografia...
Acords i responsables: Finalitzar per el dia 20 de Gener l’anàlisi institucional. Penjar l’acta d’avui Revisió i actualització del bloc
Reflexions (sobre el treball en equip o d’altres consideracions remarcables): Aquesta sessió ens ha permès realitzar un intercanvi d’idees sobre un  aspecte molt concret del treball, es a dir, la Intorducció.

L'EQUIP REFLEXIONA III

Reptes actuals dels centres educatius per a cooperar en construir societats més democràtiques:

Respecte aquesta qüestió, creiem que d'acord amb la informació obtinguda de cadascú dels membres, el repte fonamental és assolir un canvi de concepció de cultura, societat i educació.

Entenem que les necessitats de l'educació han evolucionat i aquestes són diferents entre els alumnes, els professionals i les famílies. Per a afrontar aquests canvis cal una implicació i coordinació de tots els agents educatius, partint de l'administració, passant per totes les persones que treballen en educació fins a arribar a les famílies i alumnat.

Un dels reptes actuals és fer que el contingut escolar tingui un sentit per la societat on estem vivint. Aquest ha d'estar relacionat amb les exigències actuals permanent crear una cultura d'aprenentatge al llarg de la vida que afavoreixi la conscienciació de la importància de l'educació i formació permanent per a tots els aspectes de la vida quotidiana.

Claus per al canvi del professorat:

• Es fa necessari un canvi en el sistema educatiu juntament amb els principals agents educatius. Els canvis del sistema s'han de fer d'acord amb les persones que el duran a terme. El fet de tenir present la opinió dels docents a l'hora de plantejar canvis, pot augmentar la seva motivació i la seva implicació en aquests.
• Cal millorar el sistema de selecció i formació del professorat, donant la importància que es mereix aquesta professió a tots els nivells. Això comença per formar professionals potents, exigents i competents.
• Potenciar no només coneixements sinó també valors que juntament contribueixin a un enriquiment personal i global.
• Potenciar la cultura de col·laboració i compromís tant dels docents com de tots els altres agents implicats en el sistema educatiu. Cal crear xarxes de treball conjunt per a afavorir l'efectivitat dels recursos i millorar la rendibilitat.
• El professorat ha de compartir la cultura que s'estipula al centre on treballa. Aquest punt és fonamental sobretot per evitar contradiccions en el tipus d'ensenyança i a nivell professional.

Claus per al canvi dels centres educatius:

• El Recolzament de tots els agents educatius fent especial èmfasi amb les famílies ja que aquestes són un punt clau del desenvolupament dels alumnes, per tant la seva implicació i participació és fonamental tant per a l'alumne com per a la millora dels centres.
• És molt important que el projecte educatiu de cada centre estigui ben redactat i sigui entenedor per les famílies de manera que aquestes disposin de tota la informació necessària i coneguin a la perfecció els centres educatius on matriculin els seus fills.
• Cal establir una mentalitat del treball en equip, no només de l'equip docent, sinó també de l'equip directiu i d'altres professionals externs. Es fa necessari crear xarxes de col·laboració. En aquest punt hem de tenir present la figura individual de cada professional i el que aquest, a través de la formació i experiència pot aportar al grup.
• Tenint en compte que cada centre és diferent i té unes necessitats diferents, caldria potenciar l'autonomia per a poder actuar d'acord amb les necessitats.

Quina és la societat/ el món on s'insereix l'assessorament?

Actualment ens trobem en una societat força consumista que comporta una insatisfacció personal, sovint relacionada amb els béns materials i econòmics. Si a aquest fet li sumem la situació de crisis econòmica, ens trobem en un moment de desorientació i de falta de valors que ja hauríem d'haver interioritzat. En aquest context és necessari un assessorament que permeti reconduir aquest tipus de situacions. Per a inserir l'assessorament de forma efectiva cal crear societats més col·laboradores i menys competitives i individualistes que permetin conjuntament sortir-se'n de situacions com la que ens trobem en l'actualitat. Així doncs, es fa necessària una predisposició que permeti poder realitzar un assessorament davant de qualsevol necessitat i en qualsevol context. És molt important tenir present que tot assessorament variarà en funció de la societat i la cultura on es trobi, ja que aquesta regeix el model de vida i el comportament.

En quines condicions es desenvolupa actualment la formació, l'assessorament, etc. Per al canvi educatiu?

Actualment, ens trobem en una situació en la qual hi ha moltes necessitats i aquestes són molt diverses. A més, hem de sumar la importància de l'actualització de l'adaptació als nous temps, noves tecnologies etc. I la importància de la formació al llarg de la vida. No només per als professionals sinó també per als alumnes. Davant aquest fet, ens trobem que el sistema educatiu ofereix una formació molt diversa però poc contextualitzada, és a dir, cadascú va una mica a la seva sense seguir una línia comuna que ens permeti poder establir aquesta xarxa de participació i col·laboració de tot el sistema educatiu. A més, la gent que es dedica a fer assessorament no té punts de vista comuns, degut al ventall tant ampli de finalitats i necessitats existents. Així doncs, algunes de les condicions han de ser l'establiment d'una línia d'actuació definida juntament amb la responsabilitat social, la formació efectiva i el treball interdisciplinari i col·laboratiu.

Claus dels processos d'assessorament per a aportar canvis en el desenvolupament professional del professorat:

• L'assessor ha de ser capaç d'aprofundir en el professional. S'ha de treballar a nivell intern amb els trets de la personalitat visibles com els que no.
• Detectar necessitats reals i mancances del sistema actual. A l'hora de plantejar un assessorament és fonamental conèixer a la perfecció el sistema educatiu.
• Fer partícips als professors dels canvis. Hem de tenir present que els docents són part del canvi, no l'objecte a canviar. Cal que ells tinguin veu i vot ja que són un agent educatiu fonamental.
• Cal crear espais que fomentin la reflexió individual i grupal, ja que aquesta és una de les claus de la revisió del propi treball i del treball dels altres.
• Cal fomentar el treball en equip i afavorir l'apropament de postures i el trencament de jerarquies.
• L'assessor ha d'incidir en la importància de la formació al llarg de la vida, essent aquest un element clau del progrés de l'evolució.

Claus dels processos d'assessorament per a aportar canvis en els centres educatius.

• S'ha de tenir present que es disposa d'una gran quantitat de recursos i estratègies, però totes aquestes fracassaran si no s'acaben convertint en noves formes de pensar i actuar que quedin gravades en els professionals i els centres educatius.
• Els processos d'assessorament impliquen la búsqueda de potencialitats de cada centre per tal d'aprofitar-les positivament. Una potencialitat pot solucionar una mancança.
• Cal evitar com a assessors l'estandardització de tots els problemes que sorgeixen. No tots els problemes requereixen la mateixa metodologia per a solucionar-los.

ACTA NÚMERO 16

Secretari/a: Josep Lluís	Responsable reunió: Lídia Masip
Dia: 13/01/2012 Lloc: URV. Edifici Central. Aula d'estudi Durada de la reunió: 1h30	Participants: Alba Jansà Olive, Lídia Masip Pons, Alba Lendines Poy, Josep Lluís Marrugat Viña
Excusats: -------------
Ordre del dia: - Revisar introducció del treball - Revisar l'anàlisi institucional - Revisar l'anàlisi de la demanda - Posada en comú de la Taula rodona
Desenvolupament: Distribució de l’aula per equips de treball. Després, revisió conjunta del blog creat la passada sessió i resolució de dubtes referents al tema. Un cop revistat el blog, hem definit els rols de treball que cada membre de l’equip tindrà durant la sessió. Seguidament, la professora ens ha repartit el qüestionari de Coneixements Previs que prèviament havíem realitzat individualment. Cada equip realitza el buidatge d’una de les preguntes i presentar els resultats obtinguts el proper dia de classe. Finalment realitzar una presentació de power point per a la presentació del proper dia a la resta dels companys i on es mostrin els resultats del buidatge obtinguts.
Acords i responsables: - Visualització de les aplicacions del blog de manera individual. - Penjar l’acta 2 al blog. - Reunir-nos per a acabar la presentació power point el proper dimecres dia 2/11/2011 a la tarda.
Reflexions (sobre el treball en equip o d’altres consideracions remarcables): Ens hem coordinat i hem intercanviat opinions

ACTA NÚMERO 15

Secretaria: Alba Lendines	Responsable: Alba Jansà
Dia: 11/01/2012 Lloc: URV. Edifici Central. Aula d'estudi Durada de la reunió: 6h i 45 min de descans per dinar	Participants: Alba Jansà Olive, Alba Lendines Poy, Josep Lluís Marrugat Viña
Excusats: Lídia Masip
Ordre del dia: - Revisió del blog de l'equip - Assignació de rols de la sessió per al treball en equip - Realitzar cerca bibliogràfica a la biblioteca - Avançar amb els primers punts del treball d’assessorament
Desenvolupament de cada ordre del dia: Hem quedat a les 11h del dematí per a recopilar la informació que havíem obtingut a la trobada amb la coordinadora del PIJ (punt d’informació juvenil). Hem anat a la biblioteca fins a l’hora de dinar i hem revisat i classificat la informació per distribuir les tasques de la tarda. Cadascú fa un punt del treball tot i que es realitza i comenta de forma conjunta ja que tots estem al mateix lloc i les preguntes entre nosaltres són constants. Després de dinar hem anat a l’aula d’estudi i hem seguit amb la feina. L’Alba J i l’Alba L han anat a cercar llibres i revistes que contenen informació d’interès que prèviament hem acordat de cercar. El Josep Lluís i Lídia s’han quedat a l’aula per a recollir informació d’Internet per a poder justificar el projecte. Un cop realitzada aquesta recerca ja disposem del material suficient per a seguir amb la tasca que cadascú té. Hem estat fent feina fins les 5.30 de la tarda. El dia ens ha servit per avançar en els tres primers punts (introducció, anàlisi de la demanda i anàlisi de la institució) tot i que no els hem acabat completament.
Acords/tasques i responsables: - Penjar l’acta d’avui. Ho farà Alba Lendines - Avançar feina tant escrita com la referent a les lectures de diversos llibres i revistes. - Concertar una cita conjunta per al proper divendres dia 13 de gener de 2012 a les 9h.
Reflexions (sobre el treball en equip o altres consideracions remarcables): L’equip ja comença a funcionar correctament. El compromís de tots els membres ja es percep. A més, hi ha un gran entusiasme amb el projecte que estem plantejant ja que el tenim força definit i aquest és un punt que ens motiva molt a tots. La implicació al llarg d’aquesta sessió ha estat molt bona i la coordinació i el treball en equip també. Ens hem consultat moltes coses i cadascú ha aportat allò que sap. Cada cop ens sentim millor treballant junts i això es comença a notar en l’efectivitat de la feina i els resultats d’aquesta.

ACTA NÚMERO 14

Secretaria: Josep Lluís Marrugat Viña	Responsable reunió: Alba Jansà
Dia: 10/01/2012 Lloc: Punt d'Informació Juvenil Durada de la reunió: 2h	Participants: Alba Jansà Olive, Alba Lendines Poy, Josep Lluís Marrugat Viña
Excusats: Lídia Masip
Ordre del dia: Presa de contacte amb el Punt d'Informació Juvenil
Desenvolupament de cada ordre del dia: Coneixem a alguns membres del personal del PIJ Recopilem informació respecte el PIJ i Departament de Joventut. La sessió s'inicia al propi Punt d'informació juvenil. Ens atén la coordinadora del punt, la Mercè. Ens hem assegut i ella ens ha anat proporcionant tota la informació que li hem anat demanant respectre al nostre projecte. A més, li em explicat la nostra idea sobre el projecte i li ha semblat interessant i necessari.
Acords/tasques i responsables: - Quedem en reunir-nos el dia següent per tal de posar en comú les dades extretes del PIJ i seguir treballant conjuntament el projecte.
Reflexions (sobre el treball en equip o altres consideracions remarcables): Ha estat molt gratificant el contacte amb el personal del PIJ de Tarragona, hem vist que el projecte que plantegem és d'interès.

ACTA NÚMERO 13

Secretaria: Josep Lluís Marrugat Viña	Responsable reunió: Alba Jansà
Dia: 10/01/2012 Lloc: URV. Edifici Central. Aula C207 Durada de la reunió: 2h	Participants: Alba Jansà Olive, Lídia Masip Pons, Alba Lendines Poy, Josep Lluís Marrugat Viña
Excusats: -------------
Ordre del dia:- Posada en comú de les dades extretes de les diferents lectures. - Desenvolupament del projecte del grup
Desenvolupament de cada ordre del dia: Sorgeix un dilema en el punt de vista del projecte, triar un concepte concret o seguir amb el projecte inicial. Es segueix desenvolupant el projecte. Hem acordat que el nostre projecte quedarà emmarcat en al franja d'edat dels 16 als 21 anys. Hem establert les linies clau de l'anàlisi de la demanda i la justificació d'aquest.
Acords/tasques i responsables: Reconeixer els punts joves actuals. Definir els següents conceptes: Fracas Escolar Èxit Importancia de la fomració permanent Reinserció Adolecent i Jove Analitzar tots els itineraris que trobem en el sistema educatiu Establir punt claus del marc teòric. S'acorda quedar per avui mateix a la tarde per anar al PIJ.
Reflexions (sobre el treball en equip o d’altres consideracions remarcables):

TAULA RODONA

Els reptes de l'educació en la modernitat líquida

Claus per al canvi del professorat.

Millorar el tipus de formació. Assessorar per no deixar-nos portar per una societat on dia a dia t'estira a comprar i a ser víctima del consumisme.

Millorar l'autonomia.

Destecar la gran importància que rep l'assessor.

Claus per al canvi dels centres educatius

Involucrar a tota la comunitat amb la finalitat de transmetre una educació forta i que duri tota la vida per evitar la ignorància i la hipocresia que ens porta a ser simples titelles d'aquesta societat de consum.

Quina és la societat/el món on s’insereix l’assessorament?

Tothom pot ser assessorat. El més important és detectar aquesta necessitat. Una societat en que el consum és clau i on no ens hauríem de deixar portar per la societat.

En quines condicions es desenvolupa actualment la formació, l’assessorament, etc. per al canvi educatiu?

L'autor a partir d'aquesta obra, pretén transmetre i donar a conèixer la gran importància que representa el fet de ser educat al llarg de tota la vida, ser educat amb uns valors. Una educació que no només es basi en aprendre a llegir i escriure sinó saber anar més enllà aprenent a créixer dia a dia com a persona.

Claus dels processos d’assessorament per a aportar canvis en el desenvolupament professional del professorat.

Conèixer qualsevol necessitat possible així com poder previndre-le's.

Omplir l'educació de valors.

Claus dels processos d'assessorant per a aportar canvis en els centres educatius.

Conèixer bé les necessitats.

Cal un treball conjunt. No només l'assessor a de produir aquests canvis sinó que tota la mateixa família ha de tenir els mateixos ideals.

Alba Jansà.

TAULA RODONA (Alba Lendines)

LA MILLORA ESCOLAR, L’ASSESSORAMENT I LA FORMACIÓ EN CONTEXTOS DE POSTMODERNITAT

Basant-me en l’obra de Fullan y Hergraves (1991), respondré les preguntes que es plantegen a continuació per a la taula rodona.

- Reptes actuals dels centres educatius per a cooperar en construir societats més democràtiques.

• Responsabilitat social i col·lectiva (tota la societat s’ha d’implicar en l’educació ja que aquesta és un assumpte públic).
• Les millores docents impliquen la creació de millors escoles.
• Pal·liar l’obstaculització de l’administració (protocols complicats, papers...).
• Augment de l’autonomia de centres.
• Millora de la formació de tots els agents implicats ens els processos d’ensenyament – aprenentatge.
• Adaptació efectiva als nous temps i a les noves necessitats educatives. Això implica un canvi conceptual que va des de la distribució de les classes fins al paper del professor a l’aula. Afrontar el canvi de forma efectiva.
• Excés d’expectatives i solucions fragmentàries. Les innovacions no sempre són garantia de solució.
• Col·laboració docent. Treball en equip i interdisciplinarietat (treballar junts i en comptes de fer front als problemes de forma individual).

- Claus per al canvi del professorat.

• Major autonomia i responsabilitat docent.
• Nou concepte: professionalitat interactiva que pretén potenciar la cultura de col·laboració i compromís tant de docents com de polítics.
• Eliminar la sobrecàrrega docent. S’han intensificat les expectatives de l’educació escolar i això fa que es les obligacions docents quedin difuses. Els canvis socials i el sorgiment de noves necessitats els mestres adquireixen noves responsabilitats relacionades amb el treball social.
• Evitar l’aïllament. L’individualisme i l’aïllament de tots els membres de la comunitat educativa pot dificultar la implantació d’innovacions i canvis en l’ensenyament. L’escola no l’ha de promoure.
• Tenir presents els perills del pensament de grup. La capacitat de pensar i treballar amb independència és essencial. El canvi i el desenvolupament del docent estan íntimament relacionats amb el seu desenvolupament total. La interacció és un estímul fonamental però no la solució absoluta (p. 29).
• No desaprofitar competències i capacitats docents. Afavorir el treball col·laboratiu i aprendre dels altres. No afavorir la cultura de la infrautilització i infravaloració entre docents.
• No minimitzar les funcions del docent i afavorir el seu lideratge dintre i fora de l’aula.
• Millorar la formació docent.
• Augmentar la motivació tenint present la opinió dels docents a l’hora de plantejar els canvis
• Assessoria, consultoria i lideratge curricular.
• Professors totals. No només s’han de perfeccionar les destreses tècniques dels docents (parcialitat) sinó també altres aspectes de desenvolupament personal com: els propòsits dels professors (influència), els professors com a persones, la contextualització del món real en el que treballen i la cultura de l’ensenyament, posant especial atenció a les relacions amb els companys.

- Claus per al canvi dels centres educatius.

Els autors introdueixen el concepte d’escola total, el qual implica reflexionar sobre quines comunitats educatives són les més adients per a el desenvolupament dels professors i el perfeccionament de les escoles “S’ha de lluitar per a que les escoles siguin positives per disseny i no negatives des del principi” (p.63).

L’escola ha de ser capaç d’estimular i desenvolupar també als professors perquè a través d’aquestos s’estimularà als alumnes. Per aquest motiu cal establir cultures escolar tant individualistes com col·lectives fent que cap de les dues sigui excloent de l’altra ja que, per a tenir bones xarxes de col·laboració educativa cal prèviament tenir persones que individualment siguin capaces d’aportar grans coses al grup.

- Quina és la societat/el món on s’insereix l’assessorament?

Els autors plantegen l’assessorament com a una de les propostes de millora educativa i com a un dels aspectes fonamentals que fins ara no s’ha tingut gaire presents. En aquest cas, inserir l’assessorament és més una qüestió de cultura educativa. Així, aquest es veuria afavorit amb un canvi de perspectiva respecte a qui educa, per a què eduquem i quina és la millor forma de fer-ho per a que tothom es pugui sentir realitzat i satisfet.

- En quines condicions es desenvolupa actualment la formació, l’assessorament, etc. per al canvi educatiu?

Respecte a aquestes qüestions proposades a la resposta anterior, els autors plantegen la responsabilitat social (tenint present que l’educació és responsabilitat de tothom), la formació efectiva (tant dels docents com dels aprenents, buscant un sentit i una utilitat a allò que s’aprèn per a poder repercutir positivament, atorgant responsabilitats individuals a tot aquest procés) i la col·laboració global (cal eliminar les barreres de la competitivitat i pressió individuals per a donar pas a la col·laboració a través de les aportacions individuals tant internes com externes).

- Claus dels processos d’assessorament per a aportar canvis en el desenvolupament professional del professorat.

El llibre gira entorn dels professors definit la seva tasca com a clau en tot el procés educatiu formal i criticant el fet que, en moltes ocasions no se’ls hagi tingut en compte o se’ls hagi mal interpretat. Aquestes són algunes de les premisses que els dos autors exposen al llibre com a punts claus a nivell docent per a poder establir canvis profunds en el Sistema Educatiu.

• Els individus i els petits grups de professors han de crear l’escola i la cultura professional que volen.
• Fomentar l’auto descobriment a tots els nivells, tant el professional com el personal (concepte de professors totals esmentat anteriorment).
• Practicar la reflexió de l’acció educativa i sobre aquesta.
• Desenvolupar formes de pensar que impliquin riscos, implicació i responsabilitat.
• Fomentar la confiança tant en els processos com en les persones.
• Fomentar el treball col·laboratiu, tot respectant i apreciant els altres.
• Redefinir les pròpies funcions per a anar més enllà dels contextos de l’aula.
• Donar i rebre suport directiu per a desenvolupar una professionalitat interactiva (concepte que promou el compromís educatiu i la col·laboració de tothom).
• Comprometre’s a nivell individual amb el perfeccionament continu i la formació permanent.
• Supervisar i enfortir la connexió entre el propi desenvolupament i el desenvolupament dels estudiants.

- Claus dels processos d’assessorament per a aportar canvis en els centres educatius.

• Tant en aquesta pregunta com en l’anterior, cal insistir amb el fet que, tal com plantegen els autors, es disposa de gran quantitat de recursos i estratègies per a millorar però totes fracassaran si no acaben convertint-se en noves formes de pensar i actuar que s’imposin a la vida quotidiana de les escoles.
• Un altre aspecte fonamental és el fet d’evitar la estandardització de solucions a tots els problemes que sorgeixen.
• Cal també tenir una visió més global dels canvis i les innovacions que es van plantejant. Si aquestes s’aborden per separat, difícilment podrem trobar les connexions i el sentit real i global de les mateixes.
• També és important dipositar més confiança i assumir més riscos sobre tots els processos de selecció, promoció i desenvolupament.
• Cal promoure una major interacció i un treball en xarxa
• Cal tornar els continguts curriculars als centres i donar-los major autonomia.
• Es fa necessari tenir la capacitat d’avaluar i detectar quins són els punts forts i febles i quina és la millor forma d’afrontar-los.
• Cal una implicació de tota la comunitat educativa.

Bibliografia:

FULLAN, M. y HARGREAVES, A. (1997). ¿Hay algo por lo que valga la pena luchar en la escuela?. Sevilla: Publicaciones MCEP

TAULA RODONA

TAULA RODONA  

Qüestions a debatre:

-          Reptes actuals dels centres educatius per a cooperar en construir societats més democràtiques.

Un dels reptes actuals de la societat és el canvi de concepció de la cultura. Ja no vivim en una societat on hi predomina una única cultura, si no que en conviuen moltes. És per això que crec que un dels reptes actuals dels centres educatius, per a cooperar en construir una societat més democràtica, és canviar la visió d’una sola finalitat amb uns únics objectius globals, per  varies finalitats amb objectius per a cada grup o cultura comunitària. De canviar la mentalitat, el comportament i valors per la pluralitat d’aquestes com també les diverses activitats i codis de conducta.

-          Claus per al canvi del professorat.

Una de les claus per al canvi del professorat que crec essencial és que tots ells han de creure en el projecte del centre; és a dir,  tots els membre han de compatir la cultura que aquest estipula en ell. Haurien de ser tots coherents i compatibles amb aquets projecte. Aquests haurien de realitzar accions on hi quedaria implícita la ideologia del centre.

-          Claus per al canvi dels centres educatius.

En el llibre que he llegit, trobem que un dels canvis més significatius que han realitzat les empreses durant aquest anys es el canvi cultural. M’ha sorprès la comparació que puc fer entre el plantejament que em fa el llibre, i els centres educatius que jo  conec.

El llibre ens diu que en un primer moment, en els anys 40, es va donar molta importància a les relacions humanes de les organitzacions i l’entrenament dels líders, el qual anomenaven “illes culturals”. En els anys 50, es centraren en la direcció d’objectius i el treball en grups, es a dir, “ sistemes”. Més endavant, en els anys 60,  es centraren en els aspectes  organitzacionals; en els 70 en les estratègies corporatives i en els 80 en la “cultura organitzacional”.

Aquest últim concepte, “cultura organitzacional” ,ja sorgí durant els anys 20, i ja es feia molt d’incís en les normes, els sentiments i els valors dels grups que componen una organització i la repercussió que tot això comporta. És en aquest últim tram on hi trobo la clau del canvi dels centres educatiu. Crec que actualment, les famílies donen poca importància al Projecte de centre, tot i ser en aquest on es defineixen tots els termes anomenats anteriorment. És aquest el punt clau que haurien de canviar els centres educatius. Haurien de facilitar l’accés al projecte de centre, que aquest estigués realitzat per poder dur a terme una lectura fàcil i entenedora, per tal de que les famílies puguin reconèixer quins son els valors i les metodologies d’aquest.

-          Quina és la societat/el món on s’insereix l’assessorament?

Crec que l’assessorament s’insereix en tota societat, però sempre s’ha de tindre en compte quina és la cultura d’aquesta com també la cultura com a fenomen social, ja que aquesta te un “acord” que regeix de quina manera s’ha de comportar un, en una situació o en una altra. Com podem trobar al llibre, la cultura regeix un model de vida i segurament ser+à aquesta, la cultura, la que ens delimitarà de quina manera s’insereix l’assessorament en cada una de les societats existents. La cultura es una producte social i per això crec que depenen l’una de l’altre i les dues son decisives en la inserció de l’assessorament.

-          En quines condicions es desenvolupa actualment la formació, l’assessorament, etc. per al canvi educatiu? 

-          Claus dels processos d’assessorament per a aportar canvis en el desenvolupament professional del professorat, i Claus dels processos d’assessorament per a aportar canvis en els centres educatius.

Crec que no puc establir quines son les claus per als processos d’assessorament a partir de la lectura del llibre, però és cert que podria establir una petita comparació. Un professional és com un iceberg, on  en la base d’aquest, la que queda més profunda i amagada per l’aigua del oceà, hi trobem les creences; és a dir la cultura, i segurament és aquest la que dona seguretat interna al professional.

En la part intermèdia del iceberg hi trobem els valors, a vegades submergits en les aigües, però no tant profunds. Allò que és importat pels professionals, les idees, els criteris, entre d’altres.

I finalment els “ artefactes culturals” els que venen establerts de manera externa, els quals no ens permeten descodificar la resta.

He establert aquesta petita comparació per que diria que defineix el procés que hem de dur a terme per poder realitzar un bon assessorament a professionals; i per tant, que sigui un assessorament que aportí canvis en el desenvolupament de els tasques.