TAULA RODONA (Alba Lendines)

LA MILLORA ESCOLAR, L’ASSESSORAMENT I LA FORMACIÓ EN CONTEXTOS DE POSTMODERNITAT

Basant-me en l’obra de Fullan y Hergraves (1991), respondré les preguntes que es plantegen a continuació per a la taula rodona.

- Reptes actuals dels centres educatius per a cooperar en construir societats més democràtiques.

• Responsabilitat social i col·lectiva (tota la societat s’ha d’implicar en l’educació ja que aquesta és un assumpte públic).
• Les millores docents impliquen la creació de millors escoles.
• Pal·liar l’obstaculització de l’administració (protocols complicats, papers...).
• Augment de l’autonomia de centres.
• Millora de la formació de tots els agents implicats ens els processos d’ensenyament – aprenentatge.
• Adaptació efectiva als nous temps i a les noves necessitats educatives. Això implica un canvi conceptual que va des de la distribució de les classes fins al paper del professor a l’aula. Afrontar el canvi de forma efectiva.
• Excés d’expectatives i solucions fragmentàries. Les innovacions no sempre són garantia de solució.
• Col·laboració docent. Treball en equip i interdisciplinarietat (treballar junts i en comptes de fer front als problemes de forma individual).

- Claus per al canvi del professorat.

• Major autonomia i responsabilitat docent.
• Nou concepte: professionalitat interactiva que pretén potenciar la cultura de col·laboració i compromís tant de docents com de polítics.
• Eliminar la sobrecàrrega docent. S’han intensificat les expectatives de l’educació escolar i això fa que es les obligacions docents quedin difuses. Els canvis socials i el sorgiment de noves necessitats els mestres adquireixen noves responsabilitats relacionades amb el treball social.
• Evitar l’aïllament. L’individualisme i l’aïllament de tots els membres de la comunitat educativa pot dificultar la implantació d’innovacions i canvis en l’ensenyament. L’escola no l’ha de promoure.
• Tenir presents els perills del pensament de grup. La capacitat de pensar i treballar amb independència és essencial. El canvi i el desenvolupament del docent estan íntimament relacionats amb el seu desenvolupament total. La interacció és un estímul fonamental però no la solució absoluta (p. 29).
• No desaprofitar competències i capacitats docents. Afavorir el treball col·laboratiu i aprendre dels altres. No afavorir la cultura de la infrautilització i infravaloració entre docents.
• No minimitzar les funcions del docent i afavorir el seu lideratge dintre i fora de l’aula.
• Millorar la formació docent.
• Augmentar la motivació tenint present la opinió dels docents a l’hora de plantejar els canvis
• Assessoria, consultoria i lideratge curricular.
• Professors totals. No només s’han de perfeccionar les destreses tècniques dels docents (parcialitat) sinó també altres aspectes de desenvolupament personal com: els propòsits dels professors (influència), els professors com a persones, la contextualització del món real en el que treballen i la cultura de l’ensenyament, posant especial atenció a les relacions amb els companys.

- Claus per al canvi dels centres educatius.

Els autors introdueixen el concepte d’escola total, el qual implica reflexionar sobre quines comunitats educatives són les més adients per a el desenvolupament dels professors i el perfeccionament de les escoles “S’ha de lluitar per a que les escoles siguin positives per disseny i no negatives des del principi” (p.63).

L’escola ha de ser capaç d’estimular i desenvolupar també als professors perquè a través d’aquestos s’estimularà als alumnes. Per aquest motiu cal establir cultures escolar tant individualistes com col·lectives fent que cap de les dues sigui excloent de l’altra ja que, per a tenir bones xarxes de col·laboració educativa cal prèviament tenir persones que individualment siguin capaces d’aportar grans coses al grup.

- Quina és la societat/el món on s’insereix l’assessorament?

Els autors plantegen l’assessorament com a una de les propostes de millora educativa i com a un dels aspectes fonamentals que fins ara no s’ha tingut gaire presents. En aquest cas, inserir l’assessorament és més una qüestió de cultura educativa. Així, aquest es veuria afavorit amb un canvi de perspectiva respecte a qui educa, per a què eduquem i quina és la millor forma de fer-ho per a que tothom es pugui sentir realitzat i satisfet.

- En quines condicions es desenvolupa actualment la formació, l’assessorament, etc. per al canvi educatiu?

Respecte a aquestes qüestions proposades a la resposta anterior, els autors plantegen la responsabilitat social (tenint present que l’educació és responsabilitat de tothom), la formació efectiva (tant dels docents com dels aprenents, buscant un sentit i una utilitat a allò que s’aprèn per a poder repercutir positivament, atorgant responsabilitats individuals a tot aquest procés) i la col·laboració global (cal eliminar les barreres de la competitivitat i pressió individuals per a donar pas a la col·laboració a través de les aportacions individuals tant internes com externes).

- Claus dels processos d’assessorament per a aportar canvis en el desenvolupament professional del professorat.

El llibre gira entorn dels professors definit la seva tasca com a clau en tot el procés educatiu formal i criticant el fet que, en moltes ocasions no se’ls hagi tingut en compte o se’ls hagi mal interpretat. Aquestes són algunes de les premisses que els dos autors exposen al llibre com a punts claus a nivell docent per a poder establir canvis profunds en el Sistema Educatiu.

• Els individus i els petits grups de professors han de crear l’escola i la cultura professional que volen.
• Fomentar l’auto descobriment a tots els nivells, tant el professional com el personal (concepte de professors totals esmentat anteriorment).
• Practicar la reflexió de l’acció educativa i sobre aquesta.
• Desenvolupar formes de pensar que impliquin riscos, implicació i responsabilitat.
• Fomentar la confiança tant en els processos com en les persones.
• Fomentar el treball col·laboratiu, tot respectant i apreciant els altres.
• Redefinir les pròpies funcions per a anar més enllà dels contextos de l’aula.
• Donar i rebre suport directiu per a desenvolupar una professionalitat interactiva (concepte que promou el compromís educatiu i la col·laboració de tothom).
• Comprometre’s a nivell individual amb el perfeccionament continu i la formació permanent.
• Supervisar i enfortir la connexió entre el propi desenvolupament i el desenvolupament dels estudiants.

- Claus dels processos d’assessorament per a aportar canvis en els centres educatius.

• Tant en aquesta pregunta com en l’anterior, cal insistir amb el fet que, tal com plantegen els autors, es disposa de gran quantitat de recursos i estratègies per a millorar però totes fracassaran si no acaben convertint-se en noves formes de pensar i actuar que s’imposin a la vida quotidiana de les escoles.
• Un altre aspecte fonamental és el fet d’evitar la estandardització de solucions a tots els problemes que sorgeixen.
• Cal també tenir una visió més global dels canvis i les innovacions que es van plantejant. Si aquestes s’aborden per separat, difícilment podrem trobar les connexions i el sentit real i global de les mateixes.
• També és important dipositar més confiança i assumir més riscos sobre tots els processos de selecció, promoció i desenvolupament.
• Cal promoure una major interacció i un treball en xarxa
• Cal tornar els continguts curriculars als centres i donar-los major autonomia.
• Es fa necessari tenir la capacitat d’avaluar i detectar quins són els punts forts i febles i quina és la millor forma d’afrontar-los.
• Cal una implicació de tota la comunitat educativa.

Bibliografia:

FULLAN, M. y HARGREAVES, A. (1997). ¿Hay algo por lo que valga la pena luchar en la escuela?. Sevilla: Publicaciones MCEP