TAULA RODONA

TAULA RODONA  

Qüestions a debatre:

-          Reptes actuals dels centres educatius per a cooperar en construir societats més democràtiques.

Un dels reptes actuals de la societat és el canvi de concepció de la cultura. Ja no vivim en una societat on hi predomina una única cultura, si no que en conviuen moltes. És per això que crec que un dels reptes actuals dels centres educatius, per a cooperar en construir una societat més democràtica, és canviar la visió d’una sola finalitat amb uns únics objectius globals, per  varies finalitats amb objectius per a cada grup o cultura comunitària. De canviar la mentalitat, el comportament i valors per la pluralitat d’aquestes com també les diverses activitats i codis de conducta.

-          Claus per al canvi del professorat.

Una de les claus per al canvi del professorat que crec essencial és que tots ells han de creure en el projecte del centre; és a dir,  tots els membre han de compatir la cultura que aquest estipula en ell. Haurien de ser tots coherents i compatibles amb aquets projecte. Aquests haurien de realitzar accions on hi quedaria implícita la ideologia del centre.

-          Claus per al canvi dels centres educatius.

En el llibre que he llegit, trobem que un dels canvis més significatius que han realitzat les empreses durant aquest anys es el canvi cultural. M’ha sorprès la comparació que puc fer entre el plantejament que em fa el llibre, i els centres educatius que jo  conec.

El llibre ens diu que en un primer moment, en els anys 40, es va donar molta importància a les relacions humanes de les organitzacions i l’entrenament dels líders, el qual anomenaven “illes culturals”. En els anys 50, es centraren en la direcció d’objectius i el treball en grups, es a dir, “ sistemes”. Més endavant, en els anys 60,  es centraren en els aspectes  organitzacionals; en els 70 en les estratègies corporatives i en els 80 en la “cultura organitzacional”.

Aquest últim concepte, “cultura organitzacional” ,ja sorgí durant els anys 20, i ja es feia molt d’incís en les normes, els sentiments i els valors dels grups que componen una organització i la repercussió que tot això comporta. És en aquest últim tram on hi trobo la clau del canvi dels centres educatiu. Crec que actualment, les famílies donen poca importància al Projecte de centre, tot i ser en aquest on es defineixen tots els termes anomenats anteriorment. És aquest el punt clau que haurien de canviar els centres educatius. Haurien de facilitar l’accés al projecte de centre, que aquest estigués realitzat per poder dur a terme una lectura fàcil i entenedora, per tal de que les famílies puguin reconèixer quins son els valors i les metodologies d’aquest.

-          Quina és la societat/el món on s’insereix l’assessorament?

Crec que l’assessorament s’insereix en tota societat, però sempre s’ha de tindre en compte quina és la cultura d’aquesta com també la cultura com a fenomen social, ja que aquesta te un “acord” que regeix de quina manera s’ha de comportar un, en una situació o en una altra. Com podem trobar al llibre, la cultura regeix un model de vida i segurament ser+à aquesta, la cultura, la que ens delimitarà de quina manera s’insereix l’assessorament en cada una de les societats existents. La cultura es una producte social i per això crec que depenen l’una de l’altre i les dues son decisives en la inserció de l’assessorament.

-          En quines condicions es desenvolupa actualment la formació, l’assessorament, etc. per al canvi educatiu? 

-          Claus dels processos d’assessorament per a aportar canvis en el desenvolupament professional del professorat, i Claus dels processos d’assessorament per a aportar canvis en els centres educatius.

Crec que no puc establir quines son les claus per als processos d’assessorament a partir de la lectura del llibre, però és cert que podria establir una petita comparació. Un professional és com un iceberg, on  en la base d’aquest, la que queda més profunda i amagada per l’aigua del oceà, hi trobem les creences; és a dir la cultura, i segurament és aquest la que dona seguretat interna al professional.

En la part intermèdia del iceberg hi trobem els valors, a vegades submergits en les aigües, però no tant profunds. Allò que és importat pels professionals, les idees, els criteris, entre d’altres.

I finalment els “ artefactes culturals” els que venen establerts de manera externa, els quals no ens permeten descodificar la resta.

He establert aquesta petita comparació per que diria que defineix el procés que hem de dur a terme per poder realitzar un bon assessorament a professionals; i per tant, que sigui un assessorament que aportí canvis en el desenvolupament de els tasques.