JO RESSALTO (LÍDIA MASIP)

Article 4:

·       Per poder dur a terme una intervenció, és important contextualitzar el centre. És per aquesta raó que l’anàlisi institucional del centre ha de dur-se a terme a través d’un guió estructurat que contempli tots els punts que volem tractar. D’aquesta manera anirem aportant elements  que donin suport al centre i facilitin el seu funcionament i evolucionin com a institució. Per tal de que la evolució sigui completa tots els membres hauran d’interioritzar aquest canvis.

·       És fonamental que el centre comparteixi amb l’assessor, i per aquest motiu es fonamental el treball diari que es realitza. Per poder-ho fer de la millor manera, una de les consignes que hem de tindre clares és la de ser clars i mostrar unes expectatives que podem atrapar.

·       L’assessor ha de tindre en compte que no pot generalitzar una mateixa intervenció en diverses institucions ja que és tots els factors i membres varien ,i aquest necessitaran altres suports. És per aquest motius que un assessor no hauria de treballar amb una multitud de casos molt elevada.

Article 5: Las relaciones en la escuela: perspectiva tridimensional.

· Tots els centres escolars tenen unes característiques comuns que se’ls hi pressuposa pel tipus de format, com per exemple, les lleis que els afecten; però cada centre és únic ja que la manera que té cada un d’aquets en respectar-les i en suportar les prensions que exerceix sobre aquests és diferent.

·  La comunicació en els centres educatius és un dels factors més importants, tenint en compte que és la base del funcionament d’aquest. Tot i tindre un sistema jeràrquic, el centre educatiu ha de procurar que les prensions exercides per la supervisió siguin les adequades, per evitar que aquestes prenguin un format autoritari.

·Tot i que l’assessor és aquell que inicia una tasca, o recomana una eina per tal de que la institució esdevingui un canvi. Els membres d’aquest han d'adoptar una actitud bona davant d’aquest. Moltes vegades això no sorgeix a causa de l'angoixa que produeix aquest. És feina de l’assessor utilitzar aquesta desconeixença del canvi, explicar els punts forts i febles que aquest aporta; utilitzant un discurs clar i organitzat.

JO RESSALTO (ALBA LENDINES)

Article 4: La intervenció psicopedagògica des d’una perspectiva institucional.

• Es fa necessari un canvi en la perspectiva institucional. La intervenció psicopedagògica ha de partir d’una visió interactiva i circular de la qual s’ha de procurar que tothom en formi part, anant més enllà del propi centre. Es fa necessari implicar a tots els agents educatius en un procés que, d’una forma o altra, els beneficiarà. Per això, és fonamental que no només l’assessor adopti aquesta nova perspectiva, sinó també el centre ja que resulta indispensable la participació activa de la institució, que permeti conèixer les seves característiques, recursos i necessitats de forma intensa, per a poder adoptar mesures que el propi centre porti a terme. Es tractaria de que la institució i els seus membres interioritzin aquestos processos de canvi i les estratègies que aprenen per a poder-ho portar a la pràctica sempre que ho necessitin, sense la necessitat de tenir al costat la figura de l’assessor.
• Per a poder portar a terme aquesta participació i posterior interiorització, cal que el centre vegi la figura de l’assessor de forma positiva. L’assessor no ha de resultar un intrús, ha de formar part del centre com un professional més. Aquí entren en joc les habilitats personals i professionals que aquest té per a conèixer el centre (observar tipus de centres) i per a aconseguir que tots vegin la utilitat que té la seva presència. És important que puguin comprendre per a que servirà que aquest professional estigui al centre, com els ajudarà...
• No obstant, el “poder” i la influència que un assessor pot tenir a un centre és relativa i això s’ha de tenir en compte. No és fàcil introduir millores que permetin, entre d’altres, la col·laboració institucional. Per això, caldria més suport extern que ajudi a introduir els canvis necessaris per a que tots els centres tinguin els recursos per a fer front de forma satisfactòria a tots els canvis que es van produint al llarg dels anys. Si realment es defineix un nou model que afavoreixi tot això, cal que es posin els mitjans per a que es pugui portar a terme.

Article 5: Las relaciones en la escuela: perspectiva tridimensional.

• A cada centre escolar, independentment de les característiques institucionals pròpies de tots els centres, es produeixen unes xarxes inter relacionals que fan que cadascun d’aquests sigui únic. Això determina el clima del centre, resultant un tret fonamental a tenir en compte. La perspectiva tridimensional permet analitzar aquestes relacions establertes, entenent que s’ha de comprendre i contextualitzar de forma global i unitària al centre.
• El primer pas per a poder afrontar millores en les relacions és reconèixer la comunicació com a fonamental en l’àmbit educatiu, no només com a transmissor de coneixements sinó com a element indispensable per a determinar un bon clima interpersonal que repercuteixi en l’aprenentatge.
• Provocar canvis positius o millores esdevé una tasca per a l’assessor. Aquest té la labor de provocar canvis més enllà de la superficialitat. La capacitat d’observació, d’interpretació, coneixement i d’integració de l’assessor al centre ha de permetre introduir canvis en tres aspectes de la comunicació: el discurs, l’actitud i la pràctica. Els canvis profunds i reals, s’aconseguiran si aquests tres aspectes no es contradiuen.

ALBA LENDINES POY

JO RESSALTO... Articles 1, 2, 3 i 4

Article 1: “La dinamización de los equipos docentes”

En un equip docent és essencial el treball en equip per tal d’oferir als alumnes una educació de qualitat.

Per a una bona pràctica de treball en equip és necessari tenir en compte una sèrie d’aspectes que influeixen directament en la realitat educativa i en la motivació dels agents que hi participen, aquests són:

La innovació. Cada una quantitat determinada de temps, és necessari promoure un ambient de canvi, ja que aquest ens pot impulsar a plantejar i a aconseguir nous objectius.

El repte. Cal establir una fita, lluitar per arribar a ella, i de plantejar-ne de noves, per tal d’ajudar als equips docents a desenvolupar les seves tasques de manera més satisfactòria.

L’èxit. A més de innovar i de plantejar-nos diferents fites a assolir, també és necessari que aquestes ens porten a l’èxit, ja que d’aquesta manera podrem apreciar que tot allò per el que s’ha treballat té realment un sentit i que comporta una millora, tant per a la qualitat de l’educació com per a la figura del docent.

El reconeixement. La consecució d’un objectiu ens dóna satisfacció personal, per tant, si realment es vol motivar als equips docents, cal ressaltar totes aquelles accions que hagin contribuït a la millora de l’educació, i reconèixer que les bones aportacions són les que han estat les catalitzadores del canvi.

El clima afectiu. Finalment, el fet de potenciar les relacions afectives i l’interès vers els altres són aspectes imprescindibles per aconseguir un ambient de treball amè, i que impulsi als equips docents a implicar-se i esforçar-se en les tasques educatives.

Article 2: “Claves para la dinamización interna”

Quan es parla d'assessorament en l'educació ens referim a un procés de suport al docents. L'assessorament pot ser intern o extern de cara als docents.

Quan l'assessorament és intern es creu que els canvis que poden determinar una decisió son més duradors, en canvi, si l'assessorament es extern l'acció es veu més limitada.

Queda clar que la diversitat d'opinió és qüestió de problemàtiques humanes, però quan la decisió ha de portar-se a terme en un centre, les opinions han de ser la font de millora o desenvolupament.

Article 3: “Una oportunidad para la innovación”

La formació en els centres és la forma que fa possible la construcció de manera conjunta, que s’avanci, que s’aconsegueixin els objectius del centre i que es respongui a una necessitat de la institució.

L’objectiu de la formació en els centres és capacitar a l’equip docent i al centre per a que adquireixin una autonomia i puguin capaços de donar una resposta adequada a necessitats que vagin brotar.

El paper de l’assessor és molt important en aquest procés perquè la seva tasca és fer reflexionar als professors sobre la seva pràctica, resoldre conflictes, i buscar respostes en igualtat de condició i de manera conjunta.

Article 4: “Roles y actitudes de equipo en las organizaciones que aprenden”

Una correcta comunicació és un factor clau per a desenvolupar un bon treball en equip.

A dins l’equip s’han d’establir uns rols, és igual qui faci què, però han d’estar marcats.

S’ha de tenir en compte la diferència entre el pensament únic el d’equip.

JO RESSALTO... Articles 1, 2, 3 i 4

Article 1: Formación en centros. Una oportunidad para la innovación

-          L’assessorament és defineix com una ocasió per motivar el canvi i així millorar.

-          La pràctica reflexiva, el treball de forma col·laboratiu. L’assessor és un guia  pels professionals, orienta aquest per a que reconeguin els seus recursos i utilitzin les estratègies necessàries per dur-ho a terme.

-          L’assessor propicia innovacions educatives i bones pràctiques professionals, com ara: la formació permanent i el treball col·laboratiu

Article 2: Claves para la dinamización interna

-          Un dels punts pels quals el professorat necessita una renovació  de les seves accions professionals són els següents: la necessitat de afrontar la variació de les pràctiques d’ensenyament, nous estils de comportament, diferent marc de relacions, precisió dels medis de comunicació... entre d’altres.

-          Es desenvolupa un context on els coordinadors i els orientadors desenvolupen una tasca conjunta. Es per aquesta raó que s’estableixen  els errors que amenacen aquesta corresponsabilitat.

-          Finalment s’estableixen un seguit de pautes per superar aquests errors com són, aprofitar el potencial del professorat, participar en la gestió democràtica del seus centres educatius,  analitzar el sistema en general... entre d’altres

Article 3: La dinamización en los equipos docentes.

• En el text hi podem veure que cada cop es consciencia més al equip docent del treball en equip.
• Destaco les cinc accions motivadores, que estableix aquest article: la innovació, el repte, l’èxit, el reconeixement i el clima afectiu.
• S’han de tindre en compte les necessitats grupals les del grup i les específiques del líder. Aquestes les haurem de tindre en compte per no desenvolupar conflictes, que necessitarien una implicació per part de tots ells  per superar-les.

Article 4: Roles y actitudes de equipo en las organizaciones que aprenden.

-          El treball en equip i el treball en grup. En el text trobem de manera clara i visual la deferència d’entre grup i equip en forma de taula.

GRUPS	EQUIPS
Finalitats administratius independents	Finalitats interdependents
Individus contractats	Sentit de propietat sobre l’objectiu
Directivitat, sense fonamentar congruències	Aportacions individuals per l’objectiu
Desconfiança i incomprensió de funcions alenes	Coneixements mutus i clima de  confiança per les aportacions
Perill percebut en la comunicació	Comunicació oberta i honesta
El supervisor limita la aplicació d’aprenentatge	Es fomenta el desenvolupament i l’aplicació d’aprenentatges
Conflictes sense sortida que es resolen desprès dels danys	La resolució de conflictes com alguna cosa natural
Conformisme per damunt dels resultats	Resultats per damunt del confortament

-          Seguidament tracta el punt de la problemàtica del funcionament dels equips. On  és discuteix sobre els pensament únic i el pensament en equip. Es per aquesta raó que estableix un quadre on fa la diferenciació entre aquest dos.

PENSAMENT ÚNIC	PENSAMENT EN EQUIP
1.      Assignació de la tasca	-          Tasques i cohesió grupal interpersonal -          Aïllament del grup d’experts
2.      Responsabilitat en la presa de decisions	-          Decisions amb altes conseqüències -          Límit del temps -          Absència de normes metodològiques per la presa de decisions
3.      Destreses	-          Homogeneïtat dels membres del grup -          Alt estres de demandes externes -          Baixa autoestima temporal degut al fracàs recent
4.      Sistemes de reconeixement	-          Baixa autoestima temporal degut al fracàs recent -          Cohesió de La tasca
5.      Lideratge	-    Absència del lideratge imparcial

-          Hi ha diverses característiques vinculades amb els criteris d’efectivitat com són : El disseny de les tasques, la interdependència, la composició el context i el procés i tots aquests son definits per uns criteris de efectivitat que són: La productivitat, La satisfacció i els judicis sobre la gestió.

                                                                                                                                                                                                                                                                     

JO RESSALTO... Articles 1, 2, 3 i 4

Article 1: La dinamización en los equipos docentes.

• El col·lectiu docent cada cop té una major conscienciació de la importància de treballar en equip i dels beneficis que això té per al desenvolupament de la tasca educativa.

• No obstant, la conjugació de les necessitats personals (caràcter, desenvolupament de les tasques, metodologia utilitzada, experiències...), amb les necessitats grupals i les necessitats específiques del líder, poden portar a situacions de conflicte que requereixen d’una implicació i predisposició per part de tots per a ser superades. Aquestes necessitats solen ser productives o afectives, totes dues encaminades ja sigui cap a l’alumne ( motivació, preparació, treball competencial...) o els companys (bones relacions, suport aportacions, respecte, responsabilitat...).

• Per tot això anomenat anteriorment, resulta imprescindible la motivació dels professionals, essent aquesta, un element essencial per al bon funcionament dels grups. L’article proposa cinc direccions motivadores útils a seguir: la innovació, el repte, l’èxit, el reconeixement i el clima afectiu.

Article 2: Claves para la dinamización interna

• Cal superar les limitacions i funcions que es presenten essent un assessor extern. L’assessor ja no desenvolupa tasques únicament de gestió. Ha d’esdevenir un element de suport i guia que permeti a cadascú trobar les seves respostes d’acord amb el seu context i caracterísitques. Per això cal fomentar el treball cooperatiu intern.

• En aquest nou context desenvolupen una tasca conjunta el coordinador de processos formatius i els orientadors de centre. Aquesta cooperació implica portar a terme un seguit de pautes que evitin caure en errors ja comesos i que cal superar o evitar directament. Per això, s'ha d'aprofitar el potencial dels professionals, participar en una gestió democràtica a tots els nivells, implicar-se en l’estudi i anàlisi crític del Sistema Educatiu, reduir les postures que dificultin la tasca, promoure la experimentació i innovació, millorar les relacions amb tots els agents educatius (famílies...), prioritzar sobre l’alumne i les seves necessitats...

• És essencial potenciar i qualificar l’assessorament, tenint en compte totes les influències socioeducatives més enllà del centre. Tot ha de planificar-se d’acord amb els canvis i l’evolució que anem experimentant. Cal però, superar les necessitats i interessos professionals i polítics ja que resulten elements perjudicials.

Article 3: Formación en centros. Una oportunidad para la innovación

• L’assessorament és una oportunitat per a canviar i millorar. Permet reconduir males pràctiques i resistències al canvi.

• Noves tasques per a l’assessor: la pràctica reflexiva on tots els professionals exposen les seves idees, treballen de forma col·laborativa, debaten, consensuen idees... L’assessor és un suport que guia als professionals per a que trobin els seus propis recursos i estratègies.

• L’assessor aporta elements de canvi que propiciïn innovacions educatives i bones pràctiques professionals, on s’inclou un element fonamental: la conscienciació dels professionals en la importància de la formació permanent i del treball col·laboratiu com a recursos facilitadors de la pràctica educativa.

Article 4: Roles y actitudes de equipo en las organizaciones que aprenden.

• Cal diferenciar el treball en equip del treball en grup. L’equip presenta unes característiques definitòries més concretes on hi ha una visió compartida, interdependència, confiança i complementarietat. Avui dia, la capacitat individual de treballar en equip resulta indispensable.

• Hem de superar el pensament únic per tal d’arribar al pensament d’equip. Aquest perill no es produirà si l’equip mostra actituds i pensaments constructius i efectius que donin solidesa a l’equip com a tal.

• D’acord amb el text, un equip funcionarà si es distribueixen i produeixen els nou rols fonamentals que esmenta. Cada membre ha de complir un paper que el definirà dintre de l’equip i el farà únic, afavorint la heterogeneïtat de rols. Juntament amb el compliment dels rols cal establir climes de comunicació, cooperació, participació... que defineixin la identitat i el sentit de tots els seus membres i que els permeti conscienciar-se de la importància d’anar sempre a una. En aquest cas, l’avaluació resultarà un element important de valoració del compliment de les tasques i el manteniment (bones relacions interpersonals, valors, actituds...).

ALBA LENDINES POY

JO RESSALTO... Articles 1, 2, 3 i 4

• El treball en equip és molt important i essencial en resposta a les necessitats actuals. Avui en dia s'exigeixen moltes tasques que comporten la realització conjunta de treballs entre tots els participants. Per tant és bàsic que es produeixi una gran cohesió en el teu grup. Tot i que potser en algun cas pugui resultar complicat a causa de les diferents necessitats que tinguin els participants, tots els membres s'han d'implicar per a establir un bon clima ja que sí és així, entre tots s'arriben a les millors decisions i s'aconsegueix el compromís de totes les persones implicades.

• Un centre docent i tots els seus membres han d'estar adaptats a l'actualitat. Aquest fet, molt sovint implica fer innovacions en aquest àmbit. Davant d'aquesta innovació, trobarem persones que hi estaran d'acord i en trobarem que no. Així doncs, aquest tema serà un dels principals motius en que necessitarem un assessor o orientador que podrà ser intern o extern. Segons la meva opinió, considero que és molt més convenient que sigui intern ja que coneixerà molt millor la comunitat educativa.

• Per a que un equip funcioni han de donar-se uns aspectes mínims:

1) Uns objectius únics compartits

2) Fer les seves pròpies aportacions

3) S'ha de planificar el treball tot seguint un mètode

4) Cada membre ha d'estar informat i a de comunicar-se amb tots altres membres del grup en qualsevol moment. Si es produeix una bona comunicació i es parlen tots els aspectes serà molt més fàcil poder assolir una bona cohesió grupal.

5) És molt important ser receptiu. No només has de donar les teves pròpies opinions, sinó que també has de saber escoltar als altres i estar obert a noves propostes, és important no tancar-se amb les pròpies idees.

6)També cal anar avaluant quin és el procés i els resultats per a poder millorar en les següents tasques en cas que sigui necessari.

• El projecte de formació és una oportunitat per introduir a l'escola millores i canvis que s'intueixen necessaris. Amb aquest projecte s'adquireix un creixement professional ja que amplies coneixements i millores les pràctiques individuals. L'èxit veritable d'aquesta formació és el fet que possibilita un canvi professional i de la cultura de la institució.

ALBA JANSÁ

ACTA NÚMERO 5

Secretari: Alba Jansà	Responsable de la reunió: Alba Lendines
Dia: 15/11/11 Lloc: URV, Aula C207 Durada: 2h	Participants: Josep Lluís Marrugat, Alba Jansà, Alba Lendines, Lídia Massip, Cristian Fuentes, Lorena Gonzalez, Lourdes Gomez, Silvia Fuster, Jesús Horcajo.
Excusats: -------------
Ordre del dia: Representar el rol que cadascú de nosaltres té assignat dins el tipus d'assessorament col·laboratiu.
Desenvolupament de cada ordre del dia: Cadascú de nosaltres representa el seu paper tot defensant el tipus d'assessorament col·laboratiu. Per a fer-ho, defensem la nostra idea amb arguments clars i convincents, però al mateix temps ens mostrem receptius a la proposta que ens ofereix l'assessor.
Acords/ Tasques/ Responsables: Alba Jansà: Redactar l'acta del dia. Tots junts: Josep Lluís, Lídia Massip, Alba L, Alba J: Revisar el blog.
Reflexions ( sobre el treball en equip o altres consideracions remarcables). Aquesta sessió ens ha permès aprendre de manera pràctica els tipus d'assessorament que existeixen i les diferències que podem observar entre aquests.

ACTA NÚMERO 4

Secretari/a: Alba Jansà	Responsable reunió: Lluís Marrugat
Dia: 8/11/2011 Lloc: URV. Edifici Central. Aula C207 Durada de la reunió: 2h	Participants: Alba Jansà Olive, Lídia Masip Pons, Alba Lendines Poy, Josep Lluís Marrugat Viña
Excusats: -------------
Ordre del dia: - Posar-nos d'acord amb el paper de cadascú. - Distribuir tasques que realitzarà cadascú el dia d'exposar. - Concretar l'actitud de cada personatge.
Desenvolupament: Un cop la professora ens ha explicat la nostra principal tasca d’avui ens posem a la feina. Hem de ficar-nos en el paper de professorat que està a favor i en contra de l'aplicació de les noves tecnologies a classe. També necessitarem un pedagog i el director. Cadascú de nosaltres va fent les seves aportacions per tal de que tots representem un tipus de professorat diferent tot ficant-nos d'acord. Fem la feina entre tots. Queda clar què intepretarà cadascú de nosaltres, escollint de manera pròpia allò que es creu que es pot fer millor. Quederem un pròxim dia per fer un petit assaig.
Acords i responsables: Acords: Concreció d’horaris Distribució de tasques Establiment de la temporalització Tasques: Repartició de personatges. Alba J, encarregada de fer l’acta. Responsables: Alba J. Secretària. Alba Lendines: Responsable de la Reunió
Reflexions (sobre el treball en equip o d’altres consideracions remarcables): Hem intercanviat opinions i hem elaborat conjuntament el disseny d’una prensentació.