lunes, 28 de noviembre de 2011

JO RESSALTO (ALBA LENDINES)

Article 4: La intervenció psicopedagògica des d’una perspectiva institucional.
  • Es fa necessari un canvi en la perspectiva institucional. La intervenció psicopedagògica ha de partir d’una visió interactiva i circular de la qual s’ha de procurar que tothom en formi part, anant més enllà del propi centre. Es fa necessari implicar a tots els agents educatius en un procés que, d’una forma o altra, els beneficiarà. Per això, és fonamental que no només l’assessor adopti aquesta nova perspectiva, sinó també el centre ja que resulta indispensable la participació activa de la institució, que permeti conèixer les seves característiques, recursos i necessitats de forma intensa, per a poder adoptar mesures que el propi centre porti a terme. Es tractaria de que la institució i els seus membres interioritzin aquestos processos de canvi i les estratègies que aprenen per a poder-ho portar a la pràctica sempre que ho necessitin, sense la necessitat de tenir al costat la figura de l’assessor.
  • Per a poder portar a terme aquesta participació i posterior interiorització, cal que el centre vegi la figura de l’assessor de forma positiva. L’assessor no ha de resultar un intrús, ha de formar part del centre com un professional més. Aquí entren en joc les habilitats personals i professionals que aquest té per a conèixer el centre (observar tipus de centres) i per a aconseguir que tots vegin la utilitat que té la seva presència. És important que puguin comprendre per a que servirà que aquest professional estigui al centre, com els ajudarà...
  • No obstant, el “poder” i la influència que un assessor pot tenir a un centre és relativa i això s’ha de tenir en compte. No és fàcil introduir millores que permetin, entre d’altres, la col·laboració institucional. Per això, caldria més suport extern que ajudi a introduir els canvis necessaris per a que tots els centres tinguin els recursos per a fer front de forma satisfactòria a tots els canvis que es van produint al llarg dels anys. Si realment es defineix un nou model que afavoreixi tot això, cal que es posin els mitjans per a que es pugui portar a terme.
Article 5: Las relaciones en la escuela: perspectiva tridimensional.
  • A cada centre escolar, independentment de les característiques institucionals pròpies de tots els centres, es produeixen unes xarxes inter relacionals que fan que cadascun d’aquests sigui únic. Això determina el clima del centre, resultant un tret fonamental a tenir en compte. La perspectiva tridimensional permet analitzar aquestes relacions establertes, entenent que s’ha de comprendre i contextualitzar de forma global i unitària al centre.
  • El primer pas per a poder afrontar millores en les relacions és reconèixer la comunicació com a fonamental en l’àmbit educatiu, no només com a transmissor de coneixements sinó com a element indispensable per a determinar un bon clima interpersonal que repercuteixi en l’aprenentatge.
  • Provocar canvis positius o millores esdevé una tasca per a l’assessor. Aquest té la labor de provocar canvis més enllà de la superficialitat. La capacitat d’observació, d’interpretació, coneixement i d’integració de l’assessor al centre ha de permetre introduir canvis en tres aspectes de la comunicació: el discurs, l’actitud i la pràctica. Els canvis profunds i reals, s’aconseguiran si aquests tres aspectes no es contradiuen.
ALBA LENDINES POY

No hay comentarios:

Publicar un comentario