ACTA NÚMERO 12

Secretari/a: Josep Lluís Marrugat Viña	Responsable reunió: Alba Jansà
Dia: 20/12/2011 Lloc: URV. Edifici Central. Aula C207 Durada: 2h.	Participants: Alba Jansa Olive, Josep Lluís Marrugat Viña, Lídia Masip i Pons
Excusats: Alba Lendines Poy
Ordre del dia: - Realització del quadre de planificació i programció.
Desenvolupament: Les dues perimeres hores estan dedicades a la teoria d'aquesta assignatura. Les dues següents ens dediquem a treballar en equip sobre el nostre projecte.
Acords i responsables: - Detectar/identificar/analitzar/definir/Indagar/Elaborar estat de la qüestió/ Consensuar( CAUSES i FACTORS, POSICIONS PERSONALS, CONCEPTES) - Planificar,coordinar, definir linies d'actuació - Desenvolupar accions de millora específiques, revisar la seva eficàcia, evaluar - A més establint climes de confiança/ d'implicació
Reflexions (sobre el treball en equip o d’altres consideracions remarcables): Lúltima hora de classe només estavem al grup el Josep lluís i l'Alba Jansà i tot i estar la meitat del grup, vam compartir idees sobre el projecte i vam realitzar la mateixa feina marcada per aquell dia.

EL TREBALL EN EQUIP (JOSEP LLUÍS)

Aquest cop he de ser crític, i molt. Sempre he fet gala de voler treballar en equip, de que m'agrada treballar en equip i per primer cop el que no ha complert les seves tasques com a membre d'un equip he estat jo. Sort de les companyes que tinc que m'han ajudat a tornar al bon camí i m'han ajudat a tornar a la "normalitat".

Per a fer aquesta autoavaluació del treball en equip, d'aquest cas concret, crec que la primera part la tindria parcialment suspesa, ja que sense voler-ho em vaig despenjar del grup i aquest se'n va ressentir. Per altra banda, un cop assignat quelcom a fer, s'ha complert el plaç.

El segon apartat, crec aprovar-lo encara que aquest cop sigui per la mínima i no pas per fer-ne d'ell la meva bandera.

El tercer punt l'he de millorar i força, tot, sencer, he d'augmentar el meu grau d'eficàcia i cohesió.

En general, puc dir que no porto malament el treball en equip però hauria de millorar certs aspectes, en alguns casos perquè em manca experiència i en d'altres per implicació.

Tornem a començar. tot segit, l'anàlisi i autocrítica sobre el meu treball en equip.

EL TREBALL EN EQUIP (LÍDIA MASIP)

Pel que fa a la col·laboració dels tots els membre, crec que és un punt  clau, ja que sense aquest, el treball ja no es realitzaria cooperativament. És molt important, sota el meu punt de vista, que l’equip identifiqui els seus objectius i els verbalitzi. D’aquesta manera tots els membres puden caminar cap al mateix punt. La definició de conceptes, la creació d’un “diccionari” propi del projecte, o del treball, és essencial, ja que així podrem  fer referència a un mateix concepte de la mateixa manera. La importància d’aquest fet, a més a més d’estar inclòs en aquest llistat, també m’he la fet entendre en Carles Monereo.

Per altra banda, és  important la visió personal de cada un dels punts de projecte i l’aportació que fa a títol personal cada un dels membres de l’equip. Gràcies a que es duu a terme aquesta sinèrgia, entre els membres de l’equip, aquest cada cop és més ric. Crec que sense aquest últim punt no podríem establir un grup cohesionat, on hi trobaríem una bona comunicació entre tots els membres.

El interès que mostren cada un dels  membres de l’equip en desenvolupar les tasques és essencial. Aquest facilita la coordinació entre ells, ja que ningú rebutja cap tasca, sinó que expressa la seva preferència. Això, fa que el rendiment de l’equip augmenti de forma considerable. De totes maneres sol ser necessari que un dels membres dirigeixi les reunions, per tal de que aquestes siguin més eficaces i puguin arribar a aquelles metes més ambicioses.

Crec que els punts que realitzo amb més naturalitat són els que estan agrupats en el primer punt. Per contra crec que el que més em manca són els respectius al punt dos, en essencial el punt 2.4

ACTA NÚMERO 11

Secretari-a: Lídia Masip i Pons	Responsable reunió: Alba Lendines
Dia: 15/12/2011 Lloc: URV. Edifici Central. Sala d'estudis Durada de la reunió: 1h	Participants: Alba Jansà Olive, Lídia Masip Pons, Alba Lendines Poy, Josep Lluís Marrugat Viña
Excusats: -------------
Ordre del dia: - Establir tasques a realitzar.
Desenvolupament de cada ordre del dia: -Hem dut a terme una llista de conceptes que posteriorment definirem, aquest són: ·         Fracàs escolar  ·         Èxit Importància de la Formació Permanent  ·         Reinserció Adolescent Procediments  ·         Ens implicats Pla educatiu d’entorn Diputació de Tarragona ·         Ajuntament de Tarragona ·         Plans d’ocupació ·         Ens que ens hem plantejat en un primer moment: ·         Escola municipal de Música Centre cívic ·         PIJ ·         Departament de Treball Gencat ·         Departament de Joventut ·         Departament d’Educació Gencat ·         IES i IES-SEP ·         Conservatori ·         UEC - APTOS ·         CRAE ·         Escola d’adults ·         Taller escola ·         Departament de justícia ·         Generalitat ·          Empresa privada: Aula Magna APTOS FCEP  A causa de la gran varietat d’ens hem establert un “decisió”, i cada un de nosaltres s’especialitzarà en un ens en específic.
Acords/tasques i responsables:  - Realitzar l’anàlisi d’aquells entitats que ens hem assignat cada un.
Reflexions (sobre el treball en equip o d’altres consideracions remarcables):

ACTA NÚMERO 10

Secretari/a: Lídia Masip	Responsable reunió: Alba Lendines
Dia: 15/12/2011 Lloc: Despatx Durada de la reunió: 1h	Participants: Alba Jansà Olive, Lídia Masip Pons, Alba Lendines Poy, Josep Lluís Marrugat Viña
Excusats: -------------
Ordre del dia: - Obtenir uns paràmetres per tal de realitzar la contextualització
Desenvolupament: Pilar Iranzo ens va ajudar a dibuixar un mapa on quedava ben definida la contextualització.
Acords i responsables: Reunir-nos per establir com analitzar aquest mapa
Reflexions (sobre el treball en equip o d’altres consideracions remarcables): Aquesta reunió ens ha servit de guia respecte el treball a realitzar. Tots els membres del grup ens hem ficta d’acord per començar un treball i iniciar un projecte. Aquest meeting ens ha servit per centrar-nos i veure tot el treball d’una manera clara i concisa que hem de realitzar. La trobada amb Pilar Iranzo ens ha servit per clarificar idees. Ens ha motivat a realitzar tot el projecte de manera conjunta i cooperativa.

ACTA NÚMERO 9

Secretari/a: Alba Jansà	Responsable reunió: Lluís Marrugat
Dia: 13/12/2011 Lloc: URV. Edifici Central. Aula C207 Durada de la reunió: 2h	Participants: Alba Jansà Olive, Lídia Masip Pons, Alba Lendines Poy, Josep Lluís Marrugat Viña
Excusats: -------------
Ordre del dia: -Revisió dels punts realitzats -Inici del punt 6
Desenvolupament: - Respecte al punt 3 hem establert que són necessaris els següents punts: - Definir on ha sorgit la demanda - Definir a qui va dirigida la demanda - En quin àmbit pensem actuar - Buscar xifres joves en l’atur/sense E.S.O Respecte al Marc teòric, o punt cinc, hem establert que és necessari definir bé aquest marc; revisar i informar-nos sobre les revistes i llibres d’impacte. Seguidament, hem redactat alguns objectius del procés d’assessorament, tot i que ha quedat en un format d’esborrany. Això ha estat degut a que el grup classe hem començat a treballar en aquest a causa d’un mal entès. Seguidament hem reprès la revisió dels punts, on hem començat a treballar en el propòsit, per després poder treballar en la idea global i més endavant realitzar una concreció.
Acords i responsables: - Hem de proposar-nos concretar en la contextualització o establir uns paràmetres. Com que no ho tenim massa clar queda pendent una reunió amb la Pilar per poder tirar endavant aquesta tasca prioritària. - Tasca individual per a diumenge: autoreflexió sobre el treball en equip. S'ha de reflexionar sobre les competències del treball en equip que trobarem en l’espai redice. Exposar l’experiència personal amb el treball en equip - Començar a fer la maleta de l'assessor.
Reflexions (sobre el treball en equip o d’altres consideracions remarcables): Hem intercanviat opinions i hem elaborat conjuntament el disseny d’una prensentació.

PROJECTE D'ASSESSORAMENT

TÍTOL “Millorar la reincorporació dels adolescents al Sistema de Formació a la ciutat de Tarragona”

INTRODUCCIÓ I JUSTIFICACIÓ DEL CAS

• Cada cop hi ha més adolescents que abandonen els seus estudis abans d’acabar l’etapa obligatòria. cal tenir en compte l'elevat fracàs escolar.
• Abans de la crisi molt adolescents van abandonar els estudis perquè tenien feina. Ara amb la crisi hi ha un sector de la població adolescent que s’ha quedat sense feina i sense cap titulació, per tant les seves possibilitats professionals són molt baixes.
• Hi ha adolescents que, per diversos motius (familiars, socials...), no tenen motivació pels estudis.

En tots aquests casos, els professionals es troben amb una diversitat d’interessos a secundària que, molts cops, resulta difícil d’afrontar o tractar. La formació contínua ha de permetre al professional adquirir els recursos necessaris per a adaptar-se a tots els canvis que es van produint i per a fer front, de forma efectiva a les necessitats que van sorgint.
Es fa necessari des de l’administració donar cabuda a tots aquells adolescents que volen reincorporar-se novament al Sistema Educatiu, indistintament de la institució emprada per a fer-ho. També cal ajudar-los a trobar la motivació i el sentit a l’estudi.

ANÁLISIS DE LA DEMANDA

• L’adolescent ha de tenir facilitats per a poder incorporar-se novament al Sistema Educatiu des de qualsevol institució.
• Els professionals han de formar-se contínuament per a adquirir competències que els permetin treballar amb l’adolescent de forma efectiva.
• Cal donar segones oportunitats a l’adolescent, tenint en compte les característiques de l’etapa on es troben.
• La comunitat ha de conscienciar-se de la importància de l’educació i la formació per a contribuir positivament en el desenvolupament, tant a nivell individual com social i econòmic. Societat del coneixement.

ANÀLISIS DE LA INSTITUCIÓ

Es tracta d’un assessorament a professionals provinents de diversos àmbits educatius. Tots el que treballin de forma directa o indirecta amb aquesta tipologia d’alumnes.

En aquest apartat es desenvoluparan totes les institucions formals i no formals que tinguin relació amb aquesta tipologia d’alumnes.

MARC TEÒRIC. DESCRIPCIÓ D’ALGUNS CONCEPTES CLAUS

• Marc legal actual (Sistema Educatiu).
• Concepte d’adolescència. Per a poder tractar amb adolescents cal conèixer bé les característiques de l’etapa a tots els nivells del desenvolupament.
• Assessorament a professionals de l’educació a adolescents (en que consisteix i com s’ha de portar a terme).
• Coaching. Definició de concepte i possibilitats.
• Reincorporació adolescent. Situació actual.
• causes de l'abandonament escolar.
• Problemes del Sistema Educatiu per a fer front a l’abandonament.
• Necessitats educatives de l’adolescent.
• Requisits per a la reincorporació de l’adolescent al Sistema Educatiu.
• Anàlisi socioeconòmic de la zona.
• Competències professionals.

ACTA NÚMERO 8

Secretari/a: Josep Lluís Marrugat Viña	Responsable reunió: Alba Jansà
Dia: 7/12/2011 Lloc: URV, Sala d’estudi Durada de la reunió: 1h.	Participants: Alba Jansa Olive, Lídia Masip i Pons, Alba Lendines Poy, Josep Lluís Marrugat Viña
Excusats: --------------
Ordre del dia: Posar en comú els llibres seleccionats. (El grup llegeix) Preprarar els primers apartats del treball. Cada integrant prepararà un petit comentari sobre el llibre escollit i l’exposarà als companys. Posteriorment es farà un recull i es penjarà al bloc.
Desenvolupament: La Lídia exposa el llibre que llegirà. DÍEZ, E. (1999). La estrategia del caracol. Un cambio cultural en una organización. Barcelona: Oikos-tau. L’Alba Lendines ens exposa FULLAN, M. y HARGREAVES, A. (1997). ¿Hay algo por lo que valga la pena luchar en la escuela?. Sevilla: Publicaciones MCEP L’Alba Jansà exposa el llibre de BAUGMAN, (2007). Els reptes de l'educació en la modernitat liquida. En Lluís tria IMBERNÓN. F. (2007). 10 ideas clave para la formación permanente del profesorado.
Acords i responsables: Revisó de feina feta.
Reflexions (sobre el treball en equip o d’altres consideracions remarcables): En aquesta sessió hem pogut intercanviar les nostres opinions sobre un tema d’interès educatiu comú. En aquesta sessió ja hem vist reflectit tot el treball previ que cada un de nosaltres ha realitzat de forma individual. Hem pogut fer una sessió molt interessant.

L'EQUIP LLEGEIX (II)

D'acord amb les explicacions anteriors sobre els llibres triats, tres dels membres del grup hem escollit llibres enfocats, més aviat, cap l'àmbit formal. Dos d'aquests tendeixen cap a la docència. Un analitza el paper del docent, la importància que té aquest dins del sistema educatiu i els canvis que pot experimentar aquest sistema. L'altre tracta de la formació amb la que ha de comptar el professional de l'educació i sobre com millorar-la per a que aquesta estigui sempre actualitzada.

El tercer llibre escollit dins l'àmbit formal però que no va enfocat directament a la docència, tracta sobre la importància de la cultura de centre i de les seves repercussions de cara a l'educació.A diferència d'aquests, l'últim llibre escollit és de caire més aviat social i no tant formal sinó que engloba sabers de la vida explicats de manera més pròxima.

D'aquesta tria podem extreure que l'àmbit formal és un àmbit que ens crida força l'atenció. Creiem a nivell d'equip i com a assessors que conèixe'l bé és bàsic i del tot important ja que condiciona en gran part la pràctica professional.

L'EQUIP LLEGEIX

Membre del grup: Alba Jansà

Llibre escollit: BAUMAN, Z. (2006). Els reptes de l’educació en la modernitat líquida. BCN: Ed. Arcàdia.

Tracta sobre la importància que té rebre educació en tots els àmbit i al llarg de la vida, per tal de combatre la ignorància en una societat de consum i reconèixer que aquesta pròpia educació és la que dona el poder al individu; com també la garantia de la convivència.

Membre del grup: Alba Lendines

Llibre escollit: FULLAN, M. y HARGREAVES, A. (1997). ¿Hay algo por lo que valga la pena luchar en la escuela? Sevilla: Publicaciones MCEP

És una guia pràctica que reflexiona sobre els aspectes educatius que són, o haurien de ser, importants en l’escola ; per tal de poder aconseguir que aquesta s’ajusti a la realitat i a les necessitats socials. Dirigida al docent, establint-lo com una figura indispensable en tot aquest camí.

Membre del grup: Lídia Masip

Llibre escollit: DÍEZ, E. (1999). La estrategia del caracol. Un cambio cultural en una organización. Barcelona: Oikos-tau

Aquest llibre ens ofereix les claus sobre la importància de la cultura de les organitzacions educatives. Ens mostra els perques de la necessitat del canvi de la cultura i quina podria ser la finalitat d’aquest. També ens mostra qui hauria de produir aquest canvi, cap a on hauria de canviar i, com tractar aquelles subcultures resistents a aquets canvi.

Membre del grup: Josep Lluís Marrugat

Llibre escollit: IMBERNÓN. F. (2007). 10 ideas clave para la formación permanente del profesorado. Barcelona: Graó, 2007

El llibre aborda la necessitat de donar un gir a les polítiques ducatives i a les pràctiques de formació permanent dels professors i professores, tenint molt en compte els canvis que s'han produït als contextos social i educatiu. Aquest llibre, presenta alhora, una estructura clara que ajuda a la reflexió en cadascuna de les idees que es plantegen.

ACTA NÚMERO 6

Secretari/a: Lídia Masip i Pons	Responsable: Alba Lendines Poy
Dia: 22/11/2011 Lloc: URV, Aula Durada de la reunió: 3.30h.	Participants: Alba Jansa Olive, Lídia Masip i Pons, Alba Lendines Poy
Excusats: Josep Lluís Marrugat Viña
Ordre del dia: Identificació de les idees clau, en el petit grup. Posada en comú amb el grup classe. Crear la idea clara del que pensa cada membre del grup Crear una idea global
Desenvolupament: - En un primer moment hem posat en comú les opinions respecte els articles en petit grup. D’aquests hem destacat punts claus de cada un; els quals presentem a continuació. En l’Article sobre la dinamització dels equips docents hem destacat, aquest punts: Ø Importància de les tècniques i del benefici. Ø Les cinc direccions motivadores: la innovació, el repte, l’èxit i el reconeixement, el clima afectiu. Ø Les necessitats i les potencialitats individuals En el següent article, “las claves para la dinamizacion interna” hem destacat: Ø L’assessorament com a eina de suport Ø Realitzar una tasca conjunta orientador- assessor. Ø El treball col·laboratiu Ø Les potencialitats/debilitats a tenir en compte per tal de dur a terme un clima de treball adequat Ø Tenir en compte el context on es desenvolupa la problemàtica més enllà del centre. En el tercer article hem destacat: Ø La formació com la construcció de manera conjunta, on l’objectiu és capacitar al equip docent per tal d’aconseguir autonomia i resposta a les necessitats que van sorgint. Ø L’assessorament, com a pràctica reflexiva, propicia bons climes de treball, fomenta d’interès del professorat per la formació permanent i el treball en equip. Pel que fa al quart article, hem destacat aquests punts: Ø L’establiment dels rols Ø La diferència entre el pensament únic i el pensament d’equip Ø L’equip té en compte: la visió de com portar el dia a dia, la interdependència, la confiança i la complementarietat entre els membres per tal de que hi hagi un bon clima. Seguidament els vam posar en comú amb el grup classe i aquest ens aportaren altres aspectes que eren importants contemplar. En l’Article sobre la dinamització dels equips docents el grup classe ha destacat, aquest punts: Ø El fet de que no hi ha una cultura sobre la cohesió social. Ø El fet de que augmenti la cohesió provoca que augmenti la motivació. Ø És important contemplar la cohesió social i el treball en grup Ø No hi ha res més contagiós que l’èxit. En el següent article, “las claves para la dinamizacion interna” el grup ha destacat: Ø Prioritzar critèris pedagògics Ø La importància de les amenaces i la ètica Ø El fet de treballar amb profunditat Ø L’assessorament no és un àmbit de manipulació. En el tercer article hem destacat: Ø S’estableix el canvi com un èxit, trencar esquemes. Ø Es destaca la importància de la coherència i la honestedat. Ø S’estableixen les fases del procés: problema, punts de vista, pràctica,avaluació i reflexionar. Ø Es guia el procés del projecte, l’espiral investigació acció, els moments de retorces, les resistències. Ø S’han d’aprofitar els moments de dubte En el quart article, només han destacat dos punts que nosaltres no havíem contemplat: Ø El super- equip, amb 19 característiques. Ø La importància de l’autoavaluació. Cada una de nosaltres ha creat la seva idea clau, les quals queden reflectides en aquesta acta: Ø Alba J.: El Coneixement previ et permet fer intervencions i conèixer millor el tema Ø Alba L.: Tenir tots les mateixes condicions i les mateixes bases conceptuals, ens permet aportar coses diferents i tenir més fluïdesa. Ø Lídia M.: El coneixement ens permet establir grups de discussió de les diferents visions creades sobre el mateix concepte. La idea global que hem establert és la següent:  La lectura reflexiva ens permet fer aportacions i aprofundir més en aquells aspectes que poder no havíem contemplat.
Acords i responsables: - Visualització de les aplicacions del blog de manera individual. - Penjar l’acta del dia al blog. - Convidar a les professores de l’assignatura al “REDICE".
Reflexions (sobre el treball en equip o d’altres consideracions remarcables): La sessió d'avui ens ha permés compartir informació i diversos punts de vista sobre un mateix tema. Això ens proporciona un major aprofundiment de les lectures i una millor assimilació dels continguts de les mateixes.